Bon nadal

Us desitjo un molt bon nadal a tots i totes!!!

Per finalitzar el meu blog , encara que a lo millor continuo escribint-ne algunes coses que anem fent a la carrera, us diré que és una eina força interessant i de fàcil utilització un cop ho tens per la mà.
En aquests dies hem fet molts avenços i aquí quedaràn plasmades totes les activitats interessants que hem anat fent en aquest primer semestre del primer any. A mi m´ha servit per veure que és bona la elecció que he triat de fer una segona carrera, també l´aplicació de les TIC per treballar altres aspectes i per tenir sempre on-line el fruit de les meves feines per ensenyar-ho a tothom!!

Territori autoestima

Crec que va quedar clar en la presentació que aquest llibre m´encanta!! la veritat que me´l van regalar i me l´he llegit diversos cops , sempre quan estic una mica decaiguda.
Va ser molt difícil escollir un nou tema , ja quet teníem preparat part del territori del metro però era un tema molt plasmat ja a classe.

Si el tema ens interessa està clar que la feinada sembla poca cosa , per què no fem lo mateix amb el nostres infants? que gaudeixin de tot allò que fan a l´escola i els hi sigui un patiment fer matemàtiques o llengua. Crec que hi han moltes formes d´aprendre i que nosaltres hem d´escoltar que és el que els interessa per tal que tinguin un aprenentatge més significatiu.

M´ho he passat en gran fent aquestes diapositives i preparant l´exposició ja que el tema m´interessava i sabia que segurament al públic també.
De fet he constatat que sí amb el fet que ja diversos companys se l´han comprat i jo he deixat el meu exemplar per a la seva lectura...hauré de demanar-li a l´autora que hem pagui per haver fet publicitat del seu llibre??

Visionat de la pel·lícula de nakamura

Aquesta pel·lícula que hem visionat a plàstica , no m´ha deixat indiferent. Toca molts temes propers a mi i com hem d´afrontar la vida i ser feliços. M´ha fet emocionar.
L´hem compartit amb tots els companys i els lligams que això comporta farà que siguem un grup més unit encara.

La penjo en el meu blog , de forma egoísta , per tal que mai que vulgui veure-la la tingui fàcil de trobar i a la vegada per compartir-la amb tots aquells que no l´hagin vist per què val la pena.

Jo nomès us había ficat una part del visionat del vídeo però he vist en el bloc de la mireia que ficava tots els links a les sis parts que el composen , així que us ho facil·lito la informació perquè no us quedeu amb ganes de més...

Actualitat educativa Sessió 5

Avui han fet un seguiment de les notícies que ja havien fet anteriorment:
• Crucifix a les aules : Encara hi ha notícies en contra dels crucifixos a les aules i d´altres articles conservadors.
• Ens han comentat també que han obert 12 escoles el dia 7 del pont a petició dels pares que treballen.
• Han ampliat la notícia de la proposta de la reforma del calendari escolar amb setmana de febrer.
• Han dit també que a València per cada escola pública hi ha quatre privades , noticia que m´ha sobtat negativament.
• S´ha comentat el retard de la implantació dels ordinadors portàtils a les aules , ja que han passat d´una proposta de 33.000 exemplars a 6000 reals d´implantació a les escoles. Una promesa més que no arriba a cumplirse.
• La notícia que hem fet com més destacada és el pacte de la proposta de la nova instal•lació dels programes de Microsoft a les escoles , envers altres programes de programari lliure gratuïts.
És un acord que està per pactar entre Microsoft i el Ministeri d´Educació , ja que les TIC són el futur i ells volen mantenir el seu monopoli.
Aquest tema a passat a un segon pla en quan hem nombrat les oposicions , tema que m’interessa moltíssim , encara que queden molts anys pel davant de feina i aprenentatges previs.
He participat molt , donant la meva opinió ja que des de que van fer les oposicions les meves amigues va ser quan van comentar-me bé com era la seva feina i quins temes tenien per estudiar per aprovar-les i jo vaig començar a interessar-me per aquesta professió.
Després hem passat a un altre tema relacionat amb l´anterior d´una forma encadenada. Hem parlat del tipus d´escola i la diferència entre les escoles públiques , privades i concertades. M´ha sobtat que no sabia que en les escoles concertades la Generalitat no pren decisions , ni decideix sobre les metodologies, sempre havia pensat que sí.
La resta de característiques ja les coneixia.
Hem fet una mena de valoració dels canvis dels nostres estudis cap al pla Bolònia. I sobretot de cada mòdul que ara fem, una qüestió bàsica.

Actualitat educativa Sessió 4

Van presentar les notícies i van destacar les més importants com:
• EL TANCAMENT DE LES ESCOLES AL FEBRER I LA NEGATIVA DELS PARES DAVANT AQUEST FET.

però en aquest cas en concret, un tema que van dir per sobre abans de la seva notícia recalcada , va ser el tema més rellevant per nosaltres i d’aquí va sorgir tot el debat.
Un estudi publicat a la notícia pronunciava que les famílies considerades progres són les menys implicades amb l’educació dels fills i per mi no es cert. L´educació que imparteixen es basa en la negociació, parlant, dialogant amb el nen...
L’únic motiu que podem dir que és una educació més complicada es que es necessita més temps a aplicar i veure resultats i més paciència per part dels pares, ja que eviten les imposicions i valoren més els raonaments.


Repartien les famílies en quatre tipus diferents:
• Convivencial- harmònica (bon clima familiar , tradicionals...)
• Conservadora e introvertida (família mitja amb valors de sempre)
• Progressista (d’esquerres , rebutgen el càstig)
• Conflictiva (problemes emocionals continus , poc control cap als nens...)
Ens va interessar molt l’article dels tipus de famílies relacionat directament amb el fracàs escolar i personalment jo no estic gens d’acord amb l’estudi i els seus resultats, ja que sempre havia pensat que era a la inversa, que les famílies conservadores mitjançant la seva imposició a la llarga aconseguien la revelació del infant o adolescent.

El segon grup de l´exposició de les notícies d´actualitat educativa van tractar de tema principal a debatre:
• LA ALIMENTACIÓ, EL HÀBITS ALIMENTICIS ACTUALS I LA LLEI DE NUTRICIÓ.

En aquest cas tots estàvem més o menys d´acord en què és molt important el risc que comporta una dolenta i poc equilibrada educació alimentaria.
És important també inculcar l´idea de la importància de fer exercici físic de forma quotidiana per tal de tenir un bon equilibri i una millor salut.

Ordinadors a les aules- Formulari-

Aquest es el formulari que hem fet en el treball colaboratiu de Ordinadors a les aules.

Aquest formulari ha sigut molt interessant ja que he aprés, primer com es feia un formulari i quins tipus de respostes es poden posar i en segon lloc , a veure quina opinió té la gent de la mesura que ha prés el sistema educatiu envers les TIC.

Eduwiki- els colors:

Eduwiki és una pàgina web 2.0 on podem elaborar i trobar informació en imatges, vídeos, power point i escrits de diverses temàtiques. Està destinada a nens de primària i secundària. A més a més les mestres el poden utilitzar coma recurs didàctic a les classes del parvulari.
Aquesta és una eina molt útil en el món laboral que ens incorporarem en el nostre futur i per això em realitzat una practica per a veure com s'utilitza aquesta eina.




Aquest power point és un recurs audiovisual que podria utilitzar la mestre en la seva classe de parvulari per ensenyar els colors. Aquesta metodologia seria més enriquidora i entretinguda per els alumnes. Hem utilitzat el google docs per a fer la presentació.
Aquesta seria penjada en la wikipedia per tal que altres professionals i alumnes o poguessin veure i consultar.



Per exemple m´ha encantat també en el blos de la Bianca , el eduwiki que han fet sobre les bicicletes.

Web 2.0

Aquest vídeo de Educastur l´he trobat molt interessant ja que ens explica la web 2.0. Un terme que hem de tenir clar cara l´exàmen de Tic i que sé que per a molts (incluint-me a mi mateixa) es encara un terme abstracte o poc conegut.
Deixa una explicació molt clara i penso que si el visioneu us pasarà com a mi , que ara entenc una mica més d´allò que ens parlen a classe.
Aquesta pàgina és similar a tot allò que tractem a classe i per això penso que és interessant que hi entreu!

En definitiva, la web 2.0 ofereix grandísimes possibilitats educatives. Conèixer, compartir, crear, participar i relacionar-se sén importants objetius educatius.
Queda clar amb el vídeo que us penjo que avancem cap allò que alguns denominen un Nou Entorn Tecnosocial, en el que serem infociutadans, i que ens proporciona medis i eines que no deberíem desaprofitar en l'activitat docent.

Per exemple , l´Anna Latorre ha penjat al seu blog el vídeo que vam fer a classe de TIC i que hem va encantar i jo l´he visionat i ara us el penjo com enllaç.
L´altre blog que jo miro quasi bé de forma diària es el de la Silvia , que és molt complert amb entrades molt interessants setmanals.

Parlar en públic no es tarea fàcil

Indagant per la red he vist molts vídeos i presentacions però aquesta sens dubte ha sigut la més clara i concisa per fer una exposició oral.
Us la penjo al meu blog per tal que feu aquestes passes per la vostra exposició oral.

Sort!

Conferència Eulàlia Bosch

La setmana comença amb la conferència de l´Eulalia comença fent ironia sobre les expectatives que ara tenim, trenca el fred amb el públic definint per ella mateixa el títol escollit per a la conferencia i com se li va ocórrer el títol. El títol va ser fruit d´una reflexió sobre que s’haurien de fer moltes més conferencies per tenir diferents perspectives ja que tothom pot opinar sobre l’escola ja que es una cosa que ens envolta a tots.

El seu objectiu el recalca dient que pensar en el ofici de mestre en concret i en la cuitat de Barcelona encara més, ja ho fa un objectiu molt interessant.
Ens mostra unes primeres imatges d’uns nens i ens fa pensar en el detall de veure’ls com nens , nens que creixen.

Després en fa viatjar als possibles llocs i visites educatives de la nostra ciutat , com la pedrera i la web interessant que permet fer comparacions de l’art amb les coses quotidianes que ens envolten. I ens ensenya el projecte que està fent ara sobre l´any cerdà i possar les escoles al mapa de Barcelona.

“La nostra ciutat té secrets que hem de conèixer per poguer realment servir de guies i de companyia pels nens que creixen”
Fà una comparació que sobta molt com es l’estudiant i els rumiants i en pensar-ho es lo que estem fent aquesta setmana i que jo faig ara. He sortit fora de l´escola a veure coses i ara hem sento a rumiar-les.
Ens explica la curiositat innata dels nens mitjançant una sola imatge de una cadira amb un finestró obert que dona la sensació de poder mirar a través d´ell.

“El gran aliat dels mestres són les arts”

A partir d’aquesta frase de l ´Eulàlia parla de les arts que podem trobar-nos:
• IMATGES I CINEMA
• PINTURA
• ESCULTURA I ARQUITECTURA
• MÚSICA
• CERÁMICA
• DANSA
Per finalitzar la seva presentació conclou que:
- quan un s’exposa a les arts acaba per sometres a elles i els seus encants.
- Fer de mestre no es lo mateix que ser mestre ja que la didàctica sola no va enlloc. Cal voler ser savi com a desig i fer la descoberta del món que ens envolta.
- Ensenyar a llegir sense deixar de ser lector.

L´Atzar...

Aquesta és la feina que tenim que treballar per l´activitat final de l´asignatura de plàstica. Oi , que és molt divertit??
Penso que els infants a classe ho podràn adaptar fent les parts del cos , o dibuixos de diferents parts d´animals...etc. veig una activitat molt útil, pràctica a la vegada i divertidisima per motivar-los.

Actualitat educativa Sessió 3

En aquesta exposició de l´actualitat educativa he observat que ja estem més habituats a la tertúlia i hi ha més participació per part dels companys , així que no m´ha sigut molt complicat començar un debat.
Vam fer un recull de totes les notícies de la actualitat educativa i va ser molt profitós. Calia estar alerta de totes les notícies dia a dia i Sara i jo ho vam buscar conjuntament i després donant les opinions per expossar-ho en comú.



Vam fer com a notícies importants:
• “L'escola fixarà com els pares ajudaran a educar els fills”
• “La LEC sota sospita d'il•legalitat”
La tertúlia es va fixar en la primera notícia i en la opinió de cadascú envers si els pares haurien de tenir més presencia en l´activitat escolar.
He aprofunidit més en el tema i en la importància del paper dels pares en l´educació i per tant en la relació de pares-escola:

EL NEN I L’AMBIENT FAMILIAR. ELS PARES, PRIMERS ADULTS QUE ES RELACIONEN AMB EL NADÓ. LA FAMÍLIA COM A AGENT SOCIALITZADOR:
Les interaccions que el nen fa amb el seu entorn són fonamentals i imprescindibles per al seu desenvolupament. És a través de les interaccions socials que li arriben models, motivacions, recolzaments i suports que li permeten desenvolupar-se.

És important que l’adult sigui capaç de donar resposta a les seves necessitats, tant físiques, afectives, d’activitat i de relació social. Cal crear situacions on els infants puguin manifestar necessitats, conductes sentiments, etc. I deixar-los temps per poder-los manifestar.

LA IMPORTÀNCIA DEL PAPER DELS EDUCADORS A L’ESCOLA INFANTIL. RELACIÓ PARES/EDUCADORS:
Segons el que hem parlat avui a clase el paper s’ha de considerar des de dos aspectes: de la persona adulta de confiança i membre d’un equip despecialistes.
L’educador exerceix tres funcions principals: d’organitzadora, facilitadora i orientadora i d’iniciadora.

És fonamental doncs, considerant la importància de l’adult, que hi hagi una bona relació entre pares i mestres, ja que conjuntament hauran de transmetre unes pautes de conducta, valors i actituds en una línia d’actuació conjunta el màxim d’unificada possible. Cal, doncs, una estreta col•laboració entre tots que li donarà seguretat i estabilitat afectiva, tenint present, però, que la major influència educativa la reben de la família.

L’educació és una competència compartida entre família i escola. El fet que les persones que exerceixen una influència sobre l’infant sigui d’acord, comportarà que l’infant gaudeixi de la seguretat i l’estabilitat afectiva necessària per a una adequada formació.
Apropar-se al coneixement de l’infant a través del marc familiar requereix per part dels docents, prudència a l’hora de fer interpretacions, cal buscar dades que ajudin a entendre a l’infant. Per aquest motiu és convenient buscar canals de comunicació per conèixer i manifestar informacions i compartir-les per tal de fer una tasca educativa compartida.

Revistes Educatives i reportatge

Primerament per fer aquesta activitat he anat visitant la nostra Biblioteca de Blanquerna i després he anat a la biblioteca de Rosa Sensat per veure altres o quines revistes educatives impreses tenen en comú i he complementat la informació amb la revisió de les mateixes revistes de forma electrónica.

Al revisar les revistes de forma electrónica a la xarxa d´Internet he trobat un munt d´eines educatives on-line que no conexilla abans com son els portals que després explicaré i d´altres revistes educatives que solament son electróniques.

De les revistes actuals, sens dubte les més conegudes entre els ensenyants són Perspectiva Escolar (1975) i Guix (1977), dues revistes que continuen dedicant una atenció força marginal a la LIJ.

El panorama de revistes i diaris en general no es tan bó com ens creiem si tenim en compte que l'atenció dedicada a la LIJ no sol tenir res a veure, ni en quantitat ni en qualitat, a la dedicada a la literatura per a adults
És un fet que la proporció entre la producció de llibre infantil i juvenil/llibre d'adults i l'atenció informativa que s'hi dedica no és gens igualitària, tot i que jo diria que anem avançant, a pas de tortuga, però lo important es que anem avançant.

Les revistes impreses educatives que més destaco i analitzaré a la classe de Seminari finalment, per què m´han semblat més interessants i per què la meva germana i amigues mestres m´han parlat d´aquestes (que són les que miren a la pràctica els mestres d´infantil que tinc a l ´abast), han estat el Guix, el Guix infantil , el Cuaderno de pedagogia, Infancia, Infancia europa, Perspectiva escolar, Infancia i aprenentatge i AULA d´Innovación Educativa.

A continuació posso un llistat de les revistes electròniques que a més a més buscant informació he tingut la oportunitat de fullejar i que m´han semblat força interessants ja cara als nens:

- Reporter Doc: inclouen diferents reportatges d’animals, geografia, ciències, etc.


- Tatano: revista infantil on hi ha petits reportatges i còmics.


- Cavall fort: és e mateix que el Tatano, però per primària. Cavall Fort (1961), també quinzenal i també nascuda a l'empara de l'església, tot i que des de fa anys és una revista independent que han dirigit Josep Tremoleda (1961-1979), Albert Jané (1979- 1997) i Mercè Canela (1998). Es tracta d'una revista juvenil pensada per a lectors a partir de 10 anys, en la qual trobem còmics, contes, seccions de lleure ("El nostre concurs"...), articles de divulgació cultural, científica...

- Tiroliro: cada llibret d’aquest inclou un conte, refranys, endevinalles, un petit reportatge i un còmic que incita e invita al nen de 7 a 9 anys a sentir el plaer de la lectura.


- Tàndem: Es una revista de la mateixa edictorial de GUIX , GRAÓ però aquesta va relacionada amb l´oci,els joves i l’educació física en concret.


- Children’s literature in monogràfics: relacionat amb la literatura infantil, tenen articles molt interessants on fan una crítica constructiva sobre les revistes educatives en l´actualitat (1*).


- Science and Education: és una revista de ciències.
-Aula d´Innovació educativa es un altre revista educativa a tenir en compte.
- La cucafera és una revista infantil, que podem considerar adreçada a primers lectors, tot i que l'editorial la presenta a partir de 4 anys (en altres llengües en tenen una d'anterior per a prelectors). Conté còmics, jocs, endevinalles, manualitats, reportatges molt il.lustrats (sobretot d'animals, plantes...) i amb textos molt assequibles, i contes amb moltes il.lustracions. També publica algun monogràfic (Nadal...). No s'hi comenten llibres, però hem de destacar el valor que es dóna al conte i a les il.lustracions.

- Fadamorgana (1999), porta el subtítol "Revista Galega de Literatura Infantil e Xuvenil" i tot i que dedica una atenció preferent a la LIJ gallega, també dedica algunes pàgines a la feta en altres llengües (castellà, portuguès, euskera...). La pàgina en català apareix a cada número i inclou dues o tres ressenyes signades per M. Àngels Ollé.

-La Revista dels Súpers (1997). Es tracta d'una revista juvenil en principi adreçada als socis del Club Super3, però d'abast molt més ampli ja que es distribueix mensualment amb La Vanguardia i es ven solta al quiosc. Publica reportatges variats (esport, ciència, natura, cinema, música...), informació sobre novetats (discogràfiques, de vídeos i videojocs, però de llibres no en parla mai), còmics, passatemps, i activitats diverses per als socis del Club (correspondéncia, dibuixos, fotografies, concurs...). És editada a tot color i amb una estètica molt lligada a la dels personatges del Club Super3 de TV3. Amb la LIJ no podem dir que hi tingui relació, ja que no publica ni ressenyes, ni entrevistes o reportatges sobre escriptors, excepció feta d'alguns llibres o còmics editats en vídeo o en sèries de televisió.

- Lletra Jove (1992), El Periódico de l'Estudiant (1992) i Secundèria (1994) són tres revistes juvenils en format de diari (29,5 x 42 cm., 33 x 44 cm. i 29 x 37 cm. respectivament). La primera és una revista interescolar, com assenyala el subtítol, en què els centres i els alumnes poden fer pràctiques d'expressió, de periodisme, de llengua (la patrocina el Servei d'Ensenyament del Català del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Tots els textos són escrits per alumnes de centres i nivells diversos (a partir de 12 anys, tot i que en algun cas també n'hi ha de més petits) i són d'allò més variats: entrevistes, passatemps, còmics, enquestes, narracions i poesies, informacions (activitats, visites d'autors...), ressenyes... Pel que fa a la LIJ, hem de destacar les ressenyes fetes pels mateixos alumnes, que hi recomanen els llibres que més els han agradat. Durant uns anys van aparèixer sota l'epígraf "Llibres", però no podem dir que la secció fos, i ara encara menys, fixa.

Hi ha també els recursos virtuals educatius a tenir en compte:

- Edu3.cat
- bcn.cat/imeb: hi ha diferents activitats educatives.
- Xtec.cat
- Zona Clic


He de comentar que m´he descarregat el Jclic autor i la guía per fer-lo servir i fer projectes i activitats no es gaire difícil, he provat i fet varies activitas de puzzles per a nens i està força interessant.

A més a més com hem vist i comprovat la setmana extraordinaria d´activitats , l´exterior també educa, per tant, la nostra ciutat està més que plena d´activitats culturals i d´art per visitar com el Museu Picaso, la Fundació Miró, el CosmoCaixa, el CaixaForum i el MANAC són entitats que ofereixen activitats educatives pels infants.

Cloenda d´activitats extraordinaries

La setmana ha sigut fascinant , us posso el resum de les activitats

Concert infantil a l´auditori i museu

Aquesta visita també ha sigut molt complerta entre la visita al museu i el concert infantil.
ORGANITZACIO DEL MUSEU
L´Edifici del Museu de la Música està situat a la segona planta de L’Auditori, edifici projectat per l’arquitecte Rafael Moneo, un dels representants més destacats de l’arquitectura espanyola contemporània. Les sales de l’exposició permanent del Museu s’estructuren al voltant de la lluerna central.
El Museu de la Música ofereix als ciutadans i visitants una altra manera d’acostar-se, viure i conèixer el món de la música: des de la vessant històrica i la conservació, la Recerca i la difusió del patrimoni musical de la ciutat.

El programa educatiu 2009-2010 del Museu de la Música s'adreça tant a grups d'estudiants d'educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, com d'Universitat i escoles de música.
Ens van explicar que l´exposició permanent es pot visitar a través de diversos itineraris temàtics que, basats en suports audiovisuals, permeten fer diferents lectures didàctiques per les quals es pot optar depenent dels interessos, preferències i nivells educatius del grup. Aquests recorreguts es poden fer amb modalitat de visita dinamitzada (conduïda per monitors), o visita lliure (de manera autònoma per part del mateixos grups).

Els itineraris que oferten són: Descobrim el Museu de la Música, Vine a trobar el teu instrument amic (es el que vam fer nosaltres al museu i el meu intrument amic era:la trompa), Com neixen i creixen els instruments, El Petit Orpheus, L'Orpheus, Canyes i bisells i Usos, formes i estils.
És molt interessant per a que els nens deixin de tenir por a la música clàssica i expressin emocions mitjançant la música.

Un plat plè de poesia està

Amb l’acció quotidiana de parar taula fan tota una obra que deixa a nens i adults bocabadats.
Els hi repeteixen frases tan cops com per que se la aprenguin i la recitin alhora com la de:
“plou poc, però per poc que plou, plou prou!” o l’estona que van fer lo de les mans i els números que els nens van arribar a replicar que no teníem 11 sinó 10 dits, aixecant-se i tot.
A més a més els hi canten cançons conegudes per que no es perdin i penso que l’atenció dels nens es més per els actors que canvien de veus i els hi fan gràcies, que per la poesia en sí , però els hi serveix per familiaritzar-se.

Hi havien estones que eren més poètiques que els nens estaven callats i no vaig arribar a veure les seves cares per saber si ho estaven entenent o no. M’agradaria que algun company de més a prop m´ho digués per fer la reflexió amb més informació. De totes formes ha sigut molt interessant i una descoberta.



Hi ha molts nens espontanis.
Van introduir que portaven un hora assajant i exercitant les veus. Estàvem esperant a que arribessin els protagonistes del dia ,no eren els actors sinó els nens-espectadors!
Al començament de l´obra els nens ja es riuen amb l´entrada dels actors però encara parlen fluixet. Es comencen a amoïnar quan canten el sol solet i els hi acompanyen ja que se la saben de sobres.
Riuen quan hi ha canvis del tó de veu, o cauen els actors a terra o es peguen, o quan caminen ràpids i fan el tonto.
Fan un gac de que en el plat i han pollets i els nens els hi demanen de veure’ls o quan fan bombolles en l´aire i les peten , que innocents.
Els nens que saben les cançons de picar de mans ho fan i els que no es nota per que parlen tota l’estona amb el del costat.
Els nens juguen alhora que l´obra continua amb el joc de mans.
Es posen molt agosarats i nerviosos quan els actors s’amaguen o corren per l´escenari.
Es riuen del plors i imiten tot allò que veuen , fan un singlot quan el actor els hi passa i disfruten de la vivència d´una forma impresionant que mai hagués pensat aconseguir mitjançant la poesia.

Centre d´Arts de Santa Mónica

La obra que més m´he va impactar va ser la que canviaven la llum i els colors amb l’energia i les freqüències dels metalls. No vaig entendre ven bé què volia expressar l'autora i no ens ho van explicar però hem va fer sentir bé des de l´entrada amb els miralls i els colors i hem va sorprendre que mai es repeteixen?

VALORACIÓ DEL PLANTEJAMENT DIDÀCTIC DE LA VISITA:

Hem va semblar una visita molt curta i sense gairé explicació, però penso que segurament si t´ho expliquen d´una altre forma quedaries amoïnada per què si ja es bonic de veure-ho si entendre quasi bé res , imagino que sabent què i per què serà millor. De totes formes els nens amb el joc de colors , llum i foscor i so ja disfrutarien.

Fundació Miró- Obra : Personatge davant el sol

Personatge davant el sol és un exemple de la gestualitat controlada que caracteritza les pintures de Miró a final dels anys seixanta. Una llibertat expressiva sense precedents tan clars en la seva producció però d'un rigor compositiu indiscutible. L'artista parteix del color negre, amb què dibuixa i estructura el quadre. La incorporació dels altres colors té molt en compte les divisions i les zones lliures. Malgrat la seva espontaneïtat, Miró no oblida la composició: la supressió d'un element qualsevol provocaria el desequilibri de tot el conjunt.


A més a més de l’explicació trobada en la web de la fundació sobre la obra que vull triar , vull explicar el perquè de la meva elecció.
Aquesta obra la he elegit perquè quan vaig seure en el banc a contemplar-la a veure si amb l ´explicació del audiòfon i l’observació entenia que volia transmetre el autor , va arribar un grup de nens amb una monitora i vaig escoltar el que dèiem i hem vaig entendre-ho del tot per la meva sorpresa.

Un nen va dir aixó rodo es el sol.I una nena comentava que no era pintat amb un pinzell petit i la monitora li va contestar que tenia rao que era pintada amb una escombra. L´altre nen de la meva esquerra va comentar que hi havíen salpicat el dibuix amb pintura i la monitora aleshores va explicar que Miró va agafar aquesta técnica d´un amic seu i vaig pensar que no els hi parlava als nens sense paraules técniques , l´enteníen de igual forma.

Els nens deien el que veien i ningú encara els hi ajudava a pensar res. Quan un va dir que allò era una persona mirant el sol i un altre va contestar-li que no podia ser per que no tenia un peu i enrabiat li va dir: sí, per que està així posat!(posant-se d’esquenes i amb el peu un de costat i l´altre cap endavant), en aquest moment vaig pensar quina raó té la Núria quan diu que amb l´edat m’ermen la nostra creativitat o la raó que tenia Sir
ken Robinson en que “l´escola mata la nostra creativitat”...ells ho poden veure tan clar i jo no había captat res semblant?Impressionant.
Vaig quedar asseguda una estona pensant en això.

Ara sí:Rellinars , un petit món dins el món:

Estava tan neguitosa pel fet d´anar ja a una escola que vaig fer una entrada el dia 13 de novembre amb la informació que havía trobat sobre l´escola escollida però , mai m´hagués imaginat ni tan sols com sería aquest día de visita i ara que ja ha arribat desitjo compartir la meva experiència amb tos vosaltres.

En resum , he estat comodíssima dins aquesta escola.Penso que això es bo per que així jo el dia de demà podré aplicar-ho a la meva feina , però també li veig la part dolenta i es que per experiència laboral i personal sé que la realitat de totes les escoles no es aquesta mateixa (aquesta escola son a data d’avui minoria ) i per això quan arribi el dia de demà la feina i sigui una escola del meu barri per exemple , no serà tan idíl•lic , sino que serà una lluita constant per aconseguir en la mida de lo possible els canvis necessaris.

Us deixo penjat el vídeo de la visita i les sensacions extraorinàries que he sentit...a veure si ho disfruteu com jo he fet!

Natupark - Cerdanyola: Bosc vertical de cordes

Pasaven els dies i cada cop pitjor , no tenia moltes ganes de anar-hi per què em donava por l´alçada , però finalment he superat la por.
Natupark es un conjunt d instalacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destreça i aventura :ponts tibetans, tirolines, lianes , cintes, troncs oscil•lants, ponts de red, nepalís, de micos.... en resum ha sigut molt divertit.
Jo personalment tinc por a les altures i m´he superat a mi mateixa fent el circuit verd i el blau, ha sigut molt fort. Recomano l´experiència per totes les edats.

Ho recomano encara que jo penso que no hi tornaré a anar i si torno faré dues de verdes i una de blava , com aquesta vegada.
Vaig veure que tothom s´ho pasava en gran i alguns que com jo sufríem una mica massa , vés aquí com cadascú es diferent i sinó sigués així ...que aburrit no?

Conferència Eulàlia Bosch: "Fer de Mestre"

En primer lloc fico l´enllaç a la conferència per qui no ho hagi presenciat o qui ja ho ha vist però necessita recordar alguns aspectes claus.

La conferencia va començar per la presentació de l´autora i l´explicació del títol : Fer de mestre , on més que un títol quotidià era una oferta de reptes.
Per començar destaquen tres aspectes de la Eulalia Bosch:
· Constant diàleg amb la ciencia, els infants, la vida...
· Constant interés per l´educació
· La proximitat intencionada que manté com una teranyina amb tots aquests elements.
La Eulalia comença fent ironía sobre les espectatives que ara tenim, trenca el fred amb el públic definint per ella mateixa el títol escollit per a la conferencia i com se li va ocòrrer el títol. El títol va ser fruti d´una reflexió sobre que s´hauríen de fer moltes més conferencies per tenir diferents perspectives ja que tothom pot opinar sobre l´escola ja que es una cosa que ens envolta a tots.

El seu objectiu el recalca dient que pensar en el ofici de mestre en concret i en la cuitat de Barcelona encara més, ja ho fà un objectiu molt interessant.
Ens mostra unes primeres imatges d´uns nens i ens fa pensar en el detall d eveure´ls com nens , nens que crèixen.
No hem va sobtar massa que ja parlés del nen com extranger, fruti d´haber-ho treballat abans a Seminari.
Fa una ironia que fa ruire al pblic diente que ja tots nosaltres sabem que els nens no venen de París.
Explica que tots fem de mestres , tinguem o no títol , siguem o no mestres ja que tots tenim germans petits , o nebots o cossins o veins als que indirectament eduquem.
Ens enllaça amb un nou projecte que té entre mans sobre l´any cerdà i la seva web per explicar-nos bàsicament que l´escola ha de buscar a fora el que en ella no hi és per arrelar i que el nen trobi el seu lloc dins el món.
Hem va semblar molt interessant la reflexió sobre les escoles de barcelona que son verticals com pisos, amb el patí intern i la utilitat d´aquestes per aprendre a viure en una casa i la interrelació de les cuitats a les escoles i les escoles amb la cuitat.
Invita a Blanquerna a participar en posar el seu grà de sorra en el mapa per fer passar l´Educació a una primera plana.
Després en fà viatjar als posibles llocs i visites educatives de la nostra cuitat , com la pedrera i la web interessant que permet fer comparacions de l´art amb les coses quotidianes que ens envolten.

“La nostra ciutat té secrets que hem de conèixer per poguer realment servir de guís i de companyia pels nens que creixen”

Fà una comparació que sobta molt com es l´estudiant i els rumiants i en pensar-ho es lo que estem fent aquesta setmana i que jo faig ara. He sortit fora de l´escola a veure coses i ara hem sento a rumiarles.
Ens explica la curiositat innata dels nens mitjançant una sola imtage de una cadira amb un finestrol obert que dona la sensació de poder mirar a través d´ell.

“El gran aliat dels mestres són les arts”

A partir d´aquesta frase de l ´Eulàlia parala de les arts que podem trobar-nos:
· IMATGES I CINEMA
· PINTURA
· ESCULTURA I ARQUITECTURA
· MÚSICA
· CERÁMICA
· DANSA

Per finalitzar la seva presentació conclou que:
- quan un s´exposa a les arts acaba per sumetres a elles i els seus encants.
- Fer de mestre no es lño mateix que ser mestre ja que la didáctica sola no va enlloc.
- Ensenyar a llegir sense deixar de ser lector.

Eines per decorar el meu blog

He trobat una página amb noves plantilles per decorar el nostre blog i així personalitzar-ho i conèixer com som a través del nostre blog.

Quina edat es adecuada per la lectura?-actualitat educativa-

Pròximament farem una tertúlia a classe sobre l´article de data 29/10/2009 "Sin leer ni escribir hasta los seis" de J.A.Aunión i he trobat aquest vídeo sobre un programa de TV que tracta sobre l´edat adequada per que els nens comencin a llegir.





Tracta molts temes de la maduresa lectora i els factors que hem de tenir en compte per tal de saber quan es el moment adequat per al nen.A més a més la noïa que exposa aquestes teories es un bon model de comunicadora ja que parla lentament , diu les pauses llargues i gesticula transmetin pau alhora d´escoltar el missatge.

Yeisme?

EISME




Avui a la classe de COE ens han avisat a alguns d´una cosa a corregir fonéticament i jo sóc una d´elles...así que m´inform-ho primer per així intentar solventar-ho mitjançant exercicis de veu i respiració i possició de la llengua , com també faig per evitar la veu nasal.

Com he llegit al Viquipèdia hi han 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (ausència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (ausència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant.

Es que he pensat a classe que a lo millor el yeisme vé donat per parlar normalment en castellà i no ser catalano-parlant i per confirmar o ensorrar la meva particular teoria necessito documentació e informació.

Ara veig que no té gaire relació per què el yeísmo consisteix a pronunciar com /i/, en les seves diferents varietats regionals, el dígraf ll [kabáyo] per cavall,[joc] per lloc. L'ieisme està estès en àmplies zones d'Espanya i d'Amèrica i, encara que queden encara llocs que perviu la distinció en la pronunciació de ll i i, és pràcticament general entre els joves, fins i tot entre els de regions tradicionalment distinguidoras. La seva presència en àmplies zones, així com la seva creixent expansió, fan de l'ieisme un fenomen acceptat generalment.

Està clar que per la nostra professió s´ha de evitar. A veure si ho aconseguim!

Rellinars , com m´imagino aquesta escola?

El pròxim dimarts vaig a aquesta escola de Rellinars. Quan m´ho van dir vaig veure un entrebanc per anar-hi: la feina, però vaig pensar que era una oportunitat única per veure una escola rural de prop i no m´ho vaig pensar més.
He buscat informació a la Red i la pàgina web no té despercidi. Jo us adjunto a més del link , un vídeo molt significatiu de quin tipus d´escola és i quin conceptes engloba per tal que us feu com jo la construcció de la seva imatge i dimarts ja explicaré si era com pensava o no...




Ja he parlat amb la que serà la meva padrina de tercer i penso que serà per mi una experiència única i la compartiré amb vosaltres...Quines ganes tinc!! Estic neguitosa , semblo com una nena petita quan se´n va d´excursió...
A més a més li he explicat a les meves amigues que ja son mestres a escoles i estan més amoïnades que jo , dient que agafi tot tipus d´idees i m´impregni d´allò nou que observi i els mètodes que fan servir a escola per tal que també els hi expliqui.

Entreu a la pàgina web per què , ells també tenen cuatre blogs!!
Així podem veure com fan servir a les escoles aquesta eina que estem aprenent ara i crear la nostra pròpia blocosfera educativa pel futur.

Continuarà...

Presentacions a aula

Aquest dijous hem fet presentacions del temes a l´aula. La pàgina web o programa que més penso que ha sigut descoberta per més utilitat per mi és igoogle. No sabia que podia ficar-me tot allò que m´interessa a la meva pàgina d´inici o principal de google.
L´he fet a casa i es tot un luxe.
Hem fet presentacions a més a més de DotSub(traducció i subtitols),Doodle(formularis i enquestes),google Earth que conjuntament amb google maps ja els coneixia però no sabia que nosaltres podíem aportar dades o fotografies per ampliar-ho( per veure en 3D els mapes, fotografies, direccions i itineraris...), l´encarta (que es una bona eina per l´aula i els nens), traductor google (que l´usem de forma continuada i tenim link també en la cartellera de l´assignatura)i softcatalà (que es una pàgina amb un objectiu: fomentar el català en la Red).

A la meva es la de Visible Body , és una pàgina d´anatomia molt interessant però per que ho sembli t´has de baixar la demo gratuïta que dura set dies.La pàgina web o program es de pagament i jo us adjunt´ho la meva presentació per tal que feu memòria.



Una de les eines que no coneixia i ara sí faig servir , és el igoogle!La cris ens va fer juntament amb el seu grup una presentació molt explicita...

i l´altre, els documents de google , que com molt bé explica la laura en el seu blog , no la havía fet servir mai i ara és bàsica en el meu dia a dia.

El meu drac de fang

Avui he recordat dies de infantesa.Feïa molts anys que tocaba fang amb les mans i quina sensació,no s´oblida!Es molt divertit. Al començament de manipular-ho semblava més que una figura un bloc però al treballar-ho, ha arribat a semblar un drac!
Estic molt contenta de com ha quedat...ara falta pintar-ho de colors acromàtics(blanc , negre i grisos)

Educació i vida quotidiana de Eulàlia Bosh

Aquest llibre que es el que hem llegit vol donar la paraula als nens i a les nenes amb qui compartim els espais públics, als que tenim i eduquem a casa o a l'escola, al nen o a la nena que hem estat. Fruit d'una dilatada i polifacètica trajectòria professional, l'autora fa una invitació doblement argumentada: cada capítol s'inicia amb el relat d'una experiència personal que dóna lloc a un breu assaig en què el món de l'educació s'explora combinant l'aprendre i l'ensenyar, l'escola i la ciutat, la filosofia i l'art. Constitueix la invitació a continuar, des de l’experiència i la formació de cadascú i amb arguments propis, un diàleg fructífer amb els nens amb qui convivim, per parentiu, professió o elecció.

Segons el meu parer la autora li ha donat aquest títol al llibre per donar a entrendre al lector que l´exposició de relats que exposa al llibre son histories breus per llegir però que alhora per les persones en que s´ha basat son momentsb reals que els acompanyaràn a la seva memòria al llarg de tota una vida.
I Educació i vida quotidiana penso que té el sentit de fer-nos veure que la educació no tan sols s´adquireix amb els pares o l´escola sinó que a cada pas del camí d´un nen fins arribar a ser una persona adulta o ciutadà ens eduquen diverses persones en el nostre día a día.
Per això l´autora relata que quan eduquem a nens hem de recordar que nosaltres també vam ser nens i dialogar amb ells i deixarlos espais per crèixer com a persones.


El llibre de l’Eulàlia Bosch m´ha reportat molt cops a la infància i a records que tenia amagats ja que va ser una etapa que la recordo com molt feliç i amb la pèrdua del meu pare a vegades hem feia mal recordar aquelles etapes , però aquest cop no.
Bosch mostra un gran talent en donar-li una dimensió filosòfica i transcendent a la quotidianitat i m´he adonat que molts cops jo sento i penso en coses que veig i que la resta segurament ni se n’adonen.
És aquesta sensibilitat la que fa que al llegir el llibre senti tantes emocions.

Ordinadors a les aules: Chat y apunts del treball colaboratiu

Us adjunto l´adreça de la nostra presentació on-line.


A més a més , adjunto l´adreça on podem veure com s´ha fet el treball colaboratiu amb el google docs i les meves companyes.

Penso que es una eina molt útil per fer treballs en grup , ja que desde casa hem pogut entrendre qué volem i com ho volem fer.

Ens servirà per nosaltres mateixos i per ensenyar-lo el dia de demà als nens cara a que treballin de forma colaborativa amb la resta de companys.

Lectura a COE i l´exposició del qui ets tú!

Hem fet una lectura en veu alta davant dels companys. penso que es una eina essencial a la que ens hem d´acostumar si volem ser mestres.He estata una mica nerviosa amb lo que he llegit a corre cuita, cosa que s´ha de evitar en próximes ocasions.

L´altre dia vem fe a a classe una exposició mols interessant de totes les fotografies del qui ets tú i aqui veiem com van quedar.

Els concerts i els seus moviments...

Sempre he anat a concerts , però concerts de bandes i la setmana próxima aniré al Palau de la Música al meu primer concert sinfònic.Diuen que es molt diferent ,tenen uns costums com apladir quan finalitza la obra no entre moviments i haurem d´estar alerta perque no sembli que no sabem o que no hem estat mai.

Els instruments es divideixen en famílies:

La casa dels instruments


Hem buscat que una sinfonía es una obra que es divideix normalment en cuatre moviments:

Movimient 1º. Vivo, allegro (forma sonata)
Movimient 2º: lento, adagio, un largo o un andante (forma lied)
Movimient 2º: moderado, (minué o scherzo)
Movimient 4º: final, vivo, allegro (forma rondó o rondo-sonata)

ja comentarem com a anat i què hem après.

Com parlar bé en públic?

“COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat:

El llibre com parlar bé en públic té dos objectius clars: un, fer-nos entendre que la comunicació oral es molt important i dos,que mitjançant eines i técniques es pot aprendre.

Penso que es cert allò que explica el llibre que es clau sabe parlar en molts moments i que als estudiants mai ningú ens ha ensenyat. Ens diuen que l´habilitat per parlar en públic no es innata. Pot ternir més o menys predisposició natural en l´art de parlar-hi en públic , però la técnica s´ha d´aprendre. Es curiós que en l ántiguitat la retòrica era una de les peces clau en l éducació i en canvi en els nostres dies no es contempla ben bé la possibilitat d´ampliar els nostres coneixements en aquesta vessant tan important.

Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes, que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir.

En aquest llibre, hi aprendràs:

- trucs per a superar el pànic de quedar-te en blanc

- recursos per a preparar bé el discurs

- idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori

i moltes coses més.


Joana Rubio (Capellades, 1962) és llicenciada en Ciències de la Informació i treballa com a professora de Tècniques de Comunicació Oral i Escrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat redactora d'El Periódico i és consultora de comunicació de l'Institute For LifeLong Learning. Imparteix tallers a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Girona i a la Universitat Politècnica de Cartagena.

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és llicenciat en Filosofia i col·laborador habitual del diari Avui. Ha escrit diversos llibres, entre els quals: La ruta dels almogàvers, Apocalipsi blanc (Premi Josep Pla), Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (Premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa) i Els llops (Premi Carlemany)

Els mitjans audiovisuals i de suport dels dos llenguatges que ja hem tractat (el corporal i l óral) poden ser una ajut a les nostres mancances com oradors, però no hem d´abusar ja que é sla persona la que fà la presnetació i ha de parlar i mirar al ´públic , no ho farà la màquina per nosaltres.

Aquí es on fem una relació transversal entre les dos asignatures del mòdul(Tic i COE), ara entenc més perquè s´ajuten i fins i tot expliquen com exemple de discurs un fet amb l´ajut de un mapa conceptual amb una pluja de idees i el seu procès.

Aquest llibre ens servirà per a moltes coses , per exemple a parlar davant els nens a l´aula i més próxim , fer el debat públic a classe.

Debat i lliga universitaria

Hem de portar a terme una confrontació d´opninions que consistèix en convèncer a l´altre tal i com he visionat al debat de la lliga universitaria.

Què és la Lliga de Debat Universitari? Una competició en la qual, durant quatre dies, diferents equips d'estudiants universitaris debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat. Els equips han d'estar formats per un màxim de 5 persones –dos oradors, dos documentalistes, i un reserva– a més d'un capità. Com es desenvolupa la Lliga? Un mes abans del començament de la competició es fa públic el tema del debat. Els equips no coneixen quina posició han de defensar, a favor o en contra, fins a uns minuts abans de començar cada enfrontament. Un equip de jutges decideix quina argumentació s'ha realitzat amb el màxim rigor i de la forma més convincent possible.

Aqui trobarem el manual de participació i vedeos per veure com fer el nostre discurs de 3 minuts.
El vídeo que hem vist està molt complert com exempl però va guanyar els de la UB i jo penso que ho habíen treballat millor els de la Pompeu Fabra , solament que l´exposició va ser més basada en percepcions i no tant en dades reals com el primer grup.

Hi han dues comanyes , la silvia i la mireia que han fet una molt bona entrada dels debats als bloc que us enllaço.

Farem l ´elecció del tema i mans a la feina noies!

Dies de Pluja

He edidat primer la imatge en el GIMP per que sigués de mida 600*600 i després he grabat al programa audicity una cançò i la meva veu llegint el poema a classe. Després hem anat al movie maker per transformar-ho en pel·lícula i així de bonic ha quedat.
Quina mala pronunciació , perdoneu però estic enconstipada!la próxima serà millor...

A una aula d´infantil serviria per fer les diferents veus dels nens , o alguna activitat de posar cares amb explicacions dels sentiments.
Es molt interessant però m´ha sigut molt dificil per la rapidesa de fer-ho tot però ha quedat bè.

Qué tienes debajo del sombrero?

Aquest documental de Julio Medem, Lola Barrera e Inaki Peñafiel relata la vida de Judith Scott, una escultora norteamericana de 62 anys a la que li arriba el reconeixement internacional despres de viure 36 anys en una institució psiquiàtrica. Judith té Síndrome de Down i es sordomuda. La seva historia, explicada a través dels ulls de la seva germana bessona, Joyce, sense discapacidad, es el detonant d´una pel·lícula en la que viatja al Creative Growth Art Center en California i descubreix a altres personajes increíbles que com la Judith busquen expresarse a través i mitjançant l´art.

¿Qué tienes debajo del sombrero? es una reflexió sobre el aillament que pot provocar una discapacitat, i de com a través del art s´aconsegueix restaurar el cicle de la comunicació.

No solament hem va soptar la situació de la Judith , va ser molt rellevant per mi la història tant d´en Donald que pinta files per què intenta perdres com Danny que repetia idees en linees, sense deixar de banda l´home que duïa la cadira de rodes i té paràlisis celebral i construeix el seu tró o cadira especial amb les mides exactes solament amb el seu cos.

La pel·lícula va fer que m´amoïnés fins al punt que de bon matí van caure algunes llàgrimes ja que no m´esperaba el final del documental amb la mort de la Judith, amb la veritat dels seus dies.

Segons el meu parer, en la nostra vida hi ha un munt de situacions en les que les persones no poden expresar- se i si més no,a aquelles persones que tenen una discapacitat els hi possem unes barreres que fan que no ho puguin fer, encara que vulguin i ho necessitin.

Ells s´expresen amb cos i ànima encara que tinguin mancances motores i he comprobat a partir del documental , per internet que hi han en España asociacions similars com la Fundació d´Artistes Discapacitats o Integrando que funcionen d´una manera similar.

Aquest visionat m´ha servit per dues coses. Una, per plantejarme a llarg termini mirar de fer algún voluntariat o informar-me sobre la educació especial (que ja es un pas i m´interesa) i en segon lloc per veure que sense uns estudis cuadriculats en fitxes deixem que la ment sigui més creativa i perpetem que la raó alhora ampliï fronteres. Una millor qualitat en l´educació actual que penso que s´ha de fer i ara estarà també a les meves mans i podré aportar un grà de sorra per fer dels canvis de l´escola una realitat.

L´Activitat física i l´esport i "Billy Eliot" + imatge tranquilitat

Ahir a classe van finalitzar la tertulia dels llibres. Quedaba per fer el de podem pintar els somnis i ha estat molt bé , enacar que ens ha fet una miqueta curt.També hem portat una imatge que ens donés la connotació de tranquilitat i jo en comptes de portar una he portat varies ja que de tots els viatges que anat fent a llarg dels anys m´han aportat pau. Sempre que surto de Barcelona hi ha una calma dins meu que m´acompanay en el viatge i a cada indret tinc fotos de tranquilitat , ja sigui al mar , als llacs de croacia, a egipte, a una platja,...La única que he portat que no es de algún viatje ha sigut una feta d´un dia de pluja desde la meva finestra. Es cert que els dies de pluja per mi son els pitjors , cambia fins i tot el carácter , però solament si he de sortir de casa. Si estic a casa, amb un té calent i la mare donant voltes pot ser el millor dia de la setmana, es ben curiós.
M´ha sorprés la frase de que “el silenci també ocupa espai”. Pensada , es ben certa ja que el silenci omple indrets molt especials.Estem tan costumats al soroll que no escoltem la calma i també hi és.
Hem parlat de l´eduardo chillida , jo no el conexilla i he buscat informació per veure com fà la seva obra i la sopresa que m´he endut!!!Que si que sé com és la seva obra , perquè la he vist el peine del Viento a Sant Sebastián i a Bilbao i sense tenir ni idea de qué era exactament, tinc fotos i tot amb les escultures ja que em semblàven curioses, però no sabia ni de qui era ni com es miràven.Que
malament!!Ara estic observant les fotos i intentant averguar que intentava que veiés.No vaig saber mirar doncs!

Jo he fet una intervenció parlant d´una pintura que surt una parella nua o nou dofins i la manera diferent de la mirada de l´adult que solament veu a la parella o els nens que tan sols veuen dofins. La he buscat i la posso aquí també perque la mireu:
Qué veus una parella o nou dofins??

A més a més a classe vam parlar de la activitat física i l´esport de manera que cadascú ha viscut la educació física de la seva escola de maneres molt diverses.
Hem fet un llistat de esports posibles a fer a escola i amb sortides extraescolars com les que tenim nosaltres el dilluns 16 de novembre del naturpark i hem parlat del visionat de la pel·lícula de Billy Eliot com exemple

Qualitat del so silenci: Joc núvols i tempesta

FIXA DE QUALITAT DE SO – SILENCI- ZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz:
JOC DE NÚVOLS I TEMPESTA


· EDAT :

Aquesta activitat va digigida aun grup de P4 (nenes de 3 a 6 anys) per la peculiaritat que han de moures en cercle de forma lenta i rápida segons li marqui la profesora el ritme.

· OBJECTIU:

Imitar una situació de pluja i descobrir els diferents sons i alhora reconèixer quan es fà soroll i quan es silenci.
Buscar les possibilitats sonores del propi cos( en el meu cas amb els peus) e imitar els sons que algún cop hem sentit com es la pluja i sobretot resproduir un ambient sonor com es la tempesta.

· ACTIVITAT:

En el joc de la tempesta els propis nens son núvols i caminen suaument sense fer so, es a dir en silenci. Quan jo colpejo un pandero es produeix la tempesta i caminen amb força fent soroll. Quan deixo de colpejar, torna el silenci, s´ha acabat la tempesta i així repetidament.

Wikipèdia- Viquipèdia-Eduwiki.cat

Hem aprés diferents tipus de enciclopèdies a consultar per diferents edats.ja coneixia la wikipèdia

A Eduwiki.cat es un portal fet per nens de 6 a 16 anys -amb revisó dels adults- hem entrat a les fases de la lluna que está fet amb un servei "slideshare"(equivalent al google) que permet entrar presentacions per ser penjades a la xarxa i que després es poden consultar. Penso que es una eïna d´utilitat práctica per explicar diferents coses. Té uns principis normatius alhora de penjar i participar a la xarxa.

Es important després contrastar diverses fonts d´informació per contrastar i saber quina fiabilitat té.

La llamada crisis de los veintitantos-reflexión-

VEINTITANTOS... (la llamada crisis del cuarto de la vida)
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te encuentras a ti mismo desafanandote de la multitud más
>>>>>>>>>que en cualquier otro momento de tu vida.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a sentir inseguro y te preguntas dónde estarás
>>>>>>>>>en un año o dos, pero luego te asustas al darte cuenta que
>>>>>>>>>apenas sabesdónde estás ahora.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a dar cuenta que hay un montón de cosas sobre ti
>>>>>>>>>mismo de las que no sabías y que quizás no te gusten.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos es más
>>>>>>>>>pequeño que hace unos años atrás...
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te das cuenta que cada vez es más difícil ver a tus amigos y
>>>>>>>>>coordinar horarios... por diferentes cuestiones:
>>>>>>>>>trabajo, estudio, pareja, etc... y cada vez disfrutas más de
>>>>>>>>>esa cervecita que sirve como excusa para charlar un rato.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Las multitudes ya no son
>>>>>>>>>"tan divertidas"... hasta a veces te incomodan.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>... Y extrañas la comodidad del colegio, de los grupos,
>>>>>>>>>de socializar con la misma gente de forma constante. Pero
>>>>>>>>>te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran
>>>>>>>>>verdaderos amigos, otros no eran tan especiales después de
>>>>>>>>>todo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a dar cuenta que algunas personas son egoístas y
>>>>>>>>>que a lo mejor, esos amigos que creías cercanos
>>>>>>>>>no son exactamente las mejores personas que has conocido y
>>>>>>>>>que la gente con las que has perdido contacto resultan ser
>>>>>>>>>amigos de los mas importantes para ti.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con
>>>>>>>>>más dolor.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te rompen el corazón y te preguntas cómo esa persona que
>>>>>>>>>amaste tanto te pudo hacer tanto mal.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>O quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué
>>>>>>>>>no puedes conocer
>>>>>>>>>a alguien lo suficientemente interesante como para querer
>>>>>>>>>conocerlo mejor.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Y pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de
>>>>>>>>>novios y algunos empiezan a casarse.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Quizás tú también amas realmente a alguien, pero
>>>>>>>>>simplemente no estás seguro si te sientes preparado para
>>>>>>>>>comprometerte por el resto de tu vida.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Atraviesas por las mismas emociones y preguntas una y otra
>>>>>>>>>vez, y hablas con tus amigos sobre los mismos temas porque
>>>>>>>>>no terminas de tomar una decisión.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Los ligues y las citas de una noche te empiezan a
>>>>>>>>>parecer baratos y emborracharte y actuar como un idiota
>>>>>>>>>empieza a parecerte verdaderamente estúpido.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y
>>>>>>>>>significa mucho dinero para tu pequeño sueldo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo
>>>>>>>>>que pensabas que estarías haciendo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>... O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que
>>>>>>>>>tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre
>>>>>>>>>lo que quieres! y lo que no.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Tus opiniones se vuelven más fuertes. Ves lo que los demás
>>>>>>>>>están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco
>>>>>>>>>más de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu
>>>>>>>>>vida y adicionas cosas a tu lista de lo que es aceptable y
>>>>>>>>>de lo que no lo es.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>A veces te sientes genial e invencible y otras... solo,
>>>>>>>>>con miedo y confundido.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>De repente tratas de aferrarte al pasado, pero te das
>>>>>>>>>cuenta que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra
>>>>>>>>>opción que seguir avanzando.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te preocupas por el futuro,
>>>>>>>>>préstamos, ;dinero... y por hacer una vida para ti. Y
>>>>>>>>>mientras ganar la carrera sería grandioso, ahora tan sólo
>>>>>>>>>quisieras estar compitiendo en ella.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Lo que puede que no te des cuenta es que todos los que
>>>>>>>>>estamos leyendo esto nos identificamos con ello.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Todos nosotros tenemos "veintitantos" y nos gustaría volver
>>>>>>>>>a los 17-18 algunas veces.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito,
>>>>>>>>>un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la
>>>>>>>>>mejor época de nuestras vidas y no tenemos que
>>>>>>>>>desaprovecharla por culpa de nuestros miedos...
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Dicen que estos tiempos son los cimientos de nuestro futuro.
>>>>>>>>>Parece que fue ayer que teníamos18... ¿¡Entonces mañana
>>>>>>>>>tendremos 30! ?
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>¿¿¿¡¡¡Así de rápido!!!???
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>HAGAMOS VALER NUESTRO TIEMPO... ¡QUE NO SE NOS PASE!
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>La vida no se
>>>>>>>>>mide por las veces que respiras, sino por aquellos momentos
>>>>>>>>>que te dejan sin aliento...

Aquesta reflexió desde que la vaig llegir als vintidos anys sempre m´ha fet pensar, així que us la posso pe compartirla!

Revisió del "Qui ets tú?"

AL FINAL QUI ETS TU?


“ El món està a les mans d'aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els somnis. Un té a les seves mans el color del seu dia però no perdis de vista que moltes mans fan més lleuger el treball”

La recordo molt bé, ja que ara fa tn sols un mes. Arribava carregada i tremolosa però a la vegada i contràriament d’aparença segura, sòlida i protegida. Caminava deixant marcades les seves pròpies petjades des de la porta fins arribar a l’aula .No anava perduda com la resta dels companys , potser pel fet d’anar acompanyada per una noia coneguda, encara tot i ser el primer dia de classe.

Es una jove de complexió vigorosa .Els nombrosos cabells li queien meticulosament al llarg de l’esquena com si d’una catifa es tractés, deixant entreveure un gran tupit de rínxols i dens moviment de bucles, separats cuidadosament suposo que per un manteniment diari.
De nas més aviat rodó,gairebé llençant a camusa i de cara expressiva, fresca i jovial. Els seus ulls ennegrits eren vius,desperts i grans, tan grans en proprció al seu rostre i d´actitud alerta i observadora que semblaven com si volguessin sortir a saludar-me. Son ulls de pestanyes llargues,arrissades i espesses que van a conjunt amb la seva morena cabellera però alhora son plens d’una innocència embaucadora,cosa que em recordava als meus propis anys anteriors. Porta les celles poblades, gruixudes , brunes i perfectament arquejades que li fan un pont perfecte a la mirada penetrant que deixa entreveure darrera d’algun rínxol caigut a la tardor.

Les seves mans són de caire càlid, sensibles i en ocasions, en observar-les fent manualitats es desprenen de la decoració de ferro (que normalment suporta el seu dit del cor) i es transformen en un instrument de precisió per treballar de forma meticulosa,ferm i amb exactitud sobre les línees.

D'indumentària i vestimenta senzilla, però moderna, contemporània i actual alhora. Les seves orelles sempre van carregades amb arracades de gran grandària, cridaneres i llampants. Arracades que tenen el rol de recordar-nos la seva feminitat i sensualitat.
Vesteix amb camisoles amples i transparents i les cames les cobreix d’unes malles negres que envolten la seva figura.

Li sobresurt del rostre una gran boca , amb un somriure continu.Té uns llavis riallers i petoners que denoten positivisme i felicitat. Llavors la seva boca arrodonida i amb les dents perfectament alineades(cosa que no em sorprendria si em confirmés que va dur aparells a la seva infància) van dir el primer “hola”.

Tres o quatre dies després ja parlem dins i fora de la petita aula. Aquesta aula espera impacient els canvis que sorgiran segons l’activitat que haurem de fer. Un dia l´aula es plena de coloraines, formes i eines per a transformar de forma creativa un objecte i un altre és més fosca, quadrada i organitzada per a treballar altres aspectes més teòrics. Aquesta última té taules de fusta blanques amb un afegit de fusta que fa que sembli que cadascun de nosaltres som pintors.

Entren olors diversos pels finestrons. L´aula té grans orificis que deixen penetrar l’olor dels arbres en dies de pluja i els sorolls de l’escola més propera.

En tot aquest temps, la noïa encoberta i sens nom explícit ha decidit no fer-ne pública la seva identitat fet que deixa entreveure que a lo millor no es tan segura com semblava en una primera impressió.
No negaré que no tinc ganes de revelar-ho, però prometo que no ho faré .
Serà el nostre secret i l inici d’una possible amistat.

Canal escrit/Canal Oral i l´exposició oral que ens amoïna...

Primer un cop feta la lectura del article vaig fer un cuadre comparatiu dels dos tipus de comunicació.A l´aula han sortit moltes coses que no m´había parat a aprofundir, així que l´he agaft i l´he modificat i/o ampliat amb tota la informació i el resultat es que tenim un cuadre que classifica els diversos tipus de comunicació segons el temps i l ´espai d´emissió i recepció del missatge i va desde : la comunicació oral pura(diàlegs cara a cara i/o conferencies que es el mateix lloc mateix temps)a l ´escrit com por ser una carta o una postal(que es característic de una situació donada en diferents llocs i diferents moments).
Aquests son els dos extrems i per tant els models de referencia per tal d´entendre el cuadre de diferències entre el canal l´oral i l ´escrit.

Tot aquest aprenentatge de la classe d´avui i de divendres passat sobre l´oral i l´escrit penso que ha estat per entendre i poder ubicar la exposició oral en una part intermitja entre els dos canals (l´auditiu i l´escrit) tenint i formant par de tots dos amb característiques de l´ún i del l´altre com si d´un fill es tractés amb característiques de l´adn dels pares.
hem parlat que potser té més caracteristiques de l´escrit per la el·laboració i preparació que porta al darrera , però no deixa de ser una canal auditiu on la expressió corporal i el llenguatge no verbal té molt a veure.

A més a més hi trobo un material força important el dossier que ens ha repartit la Rosa i que ha recalcat com "la nostra biblia". A mida que aaven fullejant els fulls em donava compte que algunes coses si que ho porto fent fà molts anys com a metodologia i en canvi d´altres no, així que hauré de tenir-ho en compte.
Per exemple ,un cop finalitzada la feina la repaso per revisar la coherència i cambio frases però en l´ordinador vell de casa no sé perquè no se m´instal·la l´autocorrector de català cosa que fà que deixi faltes de ortografia que fan mal els ulls, així que li comentaré novament a en Jordi -mestre d´educació TIC- a veure si em pot ajudar en l ´instal·lació.

A sigut interessant cara a la exposició que haurem de preparar.

L´observació d´anuncis :

El divendres vam fer referència a la tercera part del titol de l´asignatura (digital) i per aquesta esmena ens van possar tres anuncis de televisió per tal que ens fixéssim en la lluminositat dels anuncis i canvis de llum, els efectes sonors i els moviments i ritmes.

El primer anunci va ser el de l´escola del corte inglés on mostren una roba resistent en una escola activa i antiga, on la música càssica interromp a la sortida i finalitzacions de les classes que les denten com aburrides i l´alegria es en acabar les classes i començar el cap de setmana o les vacances on el missatge clau es:"fora de l ´aula al carrer es on està la vida".

En el segon anunci ens adonem que tracten a les dones ja de ben petites com a coquetes i ens envien indirectament el missatge que no passa res per abandonar un gosset i encara i tot quan els veïem ens fan riure i juguem amb aquesta primera visió que farà que li prestem atenció i que hi parlem d´ells.

En el tercer anunci ens mostra el valor material de les coses.

he buscat els anuncis a you tube per fer links desde la entrada però no m´ha sigut possible encontrar-los. Si algú es tan amable i els troba que hem fiqui un comentari d´on siusplau.

Gràcies,

Itinerari sonor: de casa a la universitat

Només sortir de la universitat he escoltat de lluny com un gos lladrava, després les petjades d´una companya de classe que duïa tacons.
El soroll d´una moto que pasava a tota pressa i de diversos coches. Un cop dins del autobús que agafo de tornada a casa(trajecte d´una hora) m´he assaventat de sons que normalment ni els escoltava o que no prenia atenció com per exemple:
El obrir i tacnacr de les portes , que sonen com si d´una manxa de bicicleta es tractés.
L´acceleració o frenada del motor del propi autobús.
El só del MP3 del noi del seient del costat i el fullejar de les pàgines del 20 minuts de la noia del devant.
M´he fixat que sonava fins i tot la cremallera de la xaqueta d´un xicot que estava a la porta i el caminar de la gent que passa pel costat.
Un dona a tret les claus abans de sortir i li ha sonat el teléfon móbil amb una melodía típica del estiu:summers.
El claxon dún cotxe que li ha pitat a l´autobús nostre quan s´hi incorporava al carril i algunes motos que pasaven a prop nostre.
El pitar típic de cada parada i les bosses de la gent que porten de la compra.
El tossir d´una dona y les gomes de la carpeta d´una noia que no deixava de tancarla i obrirla per mirar coses.
També he escoltat el picar de les targetes al entrar i els xisclet de la rampa per minusvàlids.

En baixar del autobús he escoltat més cotxes i les trepitjades de una persona que anava davant meu baixant les escales i ja he arribat a casa.



Es interessant aquesta activitat per recalcar que no sempre estem alerta i prenem atenció a sons que son quotidians a la nostra vida.
Fixem-nos en els sons!!!

Llenguatge musical a seminari?L´entorn sonor...

Ahir la calsse em va sorprendre moltíssim i sobretot en finalitzarla em va fer rumiar molt.Vaig estar tota la tarda a la feina donan-li voltes al meu tipus de veu i vaig tenir que realitzar la busqueda de les caracterñistiques d´una veu nasal , inconvenients pel perfil de mestre i com educarla mitjançant exercicis.
Vam fer divereses activitats molt amenes a classe on cadascú deïa el nom de l ´altre de la forma més original i després tots vam dir la frase "Coneguem les nostres veus" modulant el tó segons la nostra intenció.
Hi habíen de molst tipus desde la veu dolça com un pastís o com una veu de mestre, fins veus enfadades , simpàtiques, serioses, clares, divertides i autoritàries.
En el meu cas van dir que tinc una veu molt autoritària i imperativa i alhora molt nasal, com comentaba.Son crítiques que no em van agradar gens però que quan ho he estat rumiant penso que hauré de fer un esforç més gran que la resta per adaptar-me a una veu més placentera o reconciliadora.
Tot seguit hauré de dir-vos que també penso que es per nervis, per que no acostumo a enraonar en català i costa fer-ho tot seguit perque la meva ment ho tradueix i no totes les paraules surten en el moment precís que les necessites i a lo millor també no se´n donen compte que la pròpia inseguretat que tinc endins i que moltes persones mostren, fà a la vegada que sorti un tó molt més segur, com si fós un mètode de defensa cap a la resta i no per que no estigui a gust dins el grup, que no es el cas.

De la informació que he tret d´Internet arrel dels vostres comentaris puc indicar que una veu nasal es pot modelar amb exercicis que tonifiquin el vel del paladar i aprenent a aixecarlo durant la emissió del so.
Tenir una veu nasal o que t´ho comentin no sona vé , però quan llegeixes tot lo que m ´he imprés encara es pitjor.Possa que la teva veu sona com asfixia forçada, veu discordant i consonants imprecises amb frecuencies lentes...vaya tota una alegría!
Gràcies que possen exercicis per corregir quest defecte , em possaré mans a la feina!

Qui ets tu?

QUI ETS TU?


“ El món està a les mans d'aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els somnis. Un té a les seves mans el color del seu dia però no perdis de vista que moltes mans fan més lleuger el treball”

La recordo molt bé, ja que ara fa un mes tan sols. Arribava carregada i tremolosa però a la vegada contràriament d’aparença segura, sòlida i protegida. Caminava deixant marcades les seves pròpies petjades des de la porta fins arribar a l’aula .No anava perduda com la resta , potser pel fet d’anar acompanyada encara tot i ser el primer dia de classe.

Es una noïa de complexió vigorosa .Els nombrosos cabells li queien meticulosament al llarg de l’esquena com si d’una catifa “Saxony” es tractés, deixant entreveure un gran tupit de rínxols i dens moviment de bucles, separats cuidadosament per un manteniment diari.
De nas més aviat rodó,gairebé llençant a camusa i de cara expressiva, fresca i jovial. Els seus ulls ennegrits eren vius,desperts i grans, tan grans i d´actitud alerta i observadora que semblava com si volguessin sortir a saludar-me. Son ulls de pestanyes llargues,arrissades i espesses a conjunt amb la seva morena cabellera però alhora son plens d’una innocència embaucadora,cosa que em recordava a anys anteriors. Porta les celles poblades, gruixudes , brunes i perfectament arquejades que li fan un pont perfecte a la mirada penetrant que deixa entreveure darrera d’algun rínxol caigut a la tardor.

Les seves mans són de caire càlid, sensibles i en ocasions en observar-les fent manualitats es desprenen de la decoració de ferro que normalment suporta el seu dit del cor i es transformen en un instrument de precisió per treballar de forma meticulosa,ferm i amb exactitud sobre les línees.

D'indumentària i vestimenta senzilla, però moderna, contemporània i actual alhora. Les seves orelles sempre van carregades amb arracades de gran grandària, cridaneres i llampants. Arracades que tenen el rol de recordar-nos la seva feminitat i sensualitat.
Vesteix amb camisoles amples i transparents i les cames les cobreix d’unes malles negres que envolten la seva figura.

Li sobresurt del rostre una gran boca , amb un somriure continu en aquests llavis riallers i petoners que denoten positivisme i felicitat. Llavors la seva boca arrodonida i amb les dents perfectament alineades(cosa que no em sorprendria si em confirmés que va dur aparells a la seva infància) van dir el primer “hola”.
Tres o quatre dies després ja parlem dins i fora de la petita aula. Aquesta aula espera impacient els canvis que sorgiran segons l’activitat que haurem de fer. Un dia es plena de coloraines, formes i eines per a transformar de forma creativa un objecte i un altre és més fosca, quadrada i organitzada per a treballar altres aspectes més teòrics. Aquesta última té taules de fusta blanques amb paletes anti-cops com un afegit si cadascun de nosaltres fóssim pintors. Entren olors diversos pels finestrons. L´aula té grans orificis que deixen penetrar l’olor dels arbres i els sorolls de l’escola més propera.

En tot aquest temps, la noïa encoberta i sens nom explícit ha decidit no fer-ne pública la seva identitat fet que deixa entreveure que a lo millor no es tan segura com semblava en una primera impressió, al primer cop d’ull.
No negaré que no tinc ganes de revelar-ho, però prometo que no ho faré .
Serà el nostre secret i l inici d’una possible amistat.

El meu joc de so-silenci

Hem fet grups a l´aula de set persones.Per sorteig m´ha tocat exemplificar el próxim dia de classe una activitat o exercici de silenci.
Ja he pres la decissió: Jugareu amb mi al joc "Rei del Silenci"!!Us explico com anirà.

Es tria un rei, al qaul s´embenaran els ulls.S´asseurà a terra i davant d´ell tindrà el "tresor"(un picarol que jo portaré, una campaneta o un altre objecte que soni per poc que es bellugui).
La resta dels companys estarem allunyats i tothom ha d´estar en silenci total i absolut. Un dels companys que jo assenaylaré amb el dit se li acostarà poc a poc i l´intentarà robar el tresor. En endur-se´l, si sona i el rei el sent, aquest l´haurà d´assenyalar amb el dit. Un cop descobert el lladre, aquesta pasarà a ser el nou "rei del silenci".Si no el descobreix,el joc continuarà amb un altre lladre.

teniu ganes de jugar?? ZZZZZZZZZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz