Qué tienes debajo del sombrero?

Aquest documental de Julio Medem, Lola Barrera e Inaki Peñafiel relata la vida de Judith Scott, una escultora norteamericana de 62 anys a la que li arriba el reconeixement internacional despres de viure 36 anys en una institució psiquiàtrica. Judith té Síndrome de Down i es sordomuda. La seva historia, explicada a través dels ulls de la seva germana bessona, Joyce, sense discapacidad, es el detonant d´una pel·lícula en la que viatja al Creative Growth Art Center en California i descubreix a altres personajes increíbles que com la Judith busquen expresarse a través i mitjançant l´art.

¿Qué tienes debajo del sombrero? es una reflexió sobre el aillament que pot provocar una discapacitat, i de com a través del art s´aconsegueix restaurar el cicle de la comunicació.

No solament hem va soptar la situació de la Judith , va ser molt rellevant per mi la història tant d´en Donald que pinta files per què intenta perdres com Danny que repetia idees en linees, sense deixar de banda l´home que duïa la cadira de rodes i té paràlisis celebral i construeix el seu tró o cadira especial amb les mides exactes solament amb el seu cos.

La pel·lícula va fer que m´amoïnés fins al punt que de bon matí van caure algunes llàgrimes ja que no m´esperaba el final del documental amb la mort de la Judith, amb la veritat dels seus dies.

Segons el meu parer, en la nostra vida hi ha un munt de situacions en les que les persones no poden expresar- se i si més no,a aquelles persones que tenen una discapacitat els hi possem unes barreres que fan que no ho puguin fer, encara que vulguin i ho necessitin.

Ells s´expresen amb cos i ànima encara que tinguin mancances motores i he comprobat a partir del documental , per internet que hi han en España asociacions similars com la Fundació d´Artistes Discapacitats o Integrando que funcionen d´una manera similar.

Aquest visionat m´ha servit per dues coses. Una, per plantejarme a llarg termini mirar de fer algún voluntariat o informar-me sobre la educació especial (que ja es un pas i m´interesa) i en segon lloc per veure que sense uns estudis cuadriculats en fitxes deixem que la ment sigui més creativa i perpetem que la raó alhora ampliï fronteres. Una millor qualitat en l´educació actual que penso que s´ha de fer i ara estarà també a les meves mans i podré aportar un grà de sorra per fer dels canvis de l´escola una realitat.