Educació i vida quotidiana de Eulàlia Bosh

Aquest llibre que es el que hem llegit vol donar la paraula als nens i a les nenes amb qui compartim els espais públics, als que tenim i eduquem a casa o a l'escola, al nen o a la nena que hem estat. Fruit d'una dilatada i polifacètica trajectòria professional, l'autora fa una invitació doblement argumentada: cada capítol s'inicia amb el relat d'una experiència personal que dóna lloc a un breu assaig en què el món de l'educació s'explora combinant l'aprendre i l'ensenyar, l'escola i la ciutat, la filosofia i l'art. Constitueix la invitació a continuar, des de l’experiència i la formació de cadascú i amb arguments propis, un diàleg fructífer amb els nens amb qui convivim, per parentiu, professió o elecció.

Segons el meu parer la autora li ha donat aquest títol al llibre per donar a entrendre al lector que l´exposició de relats que exposa al llibre son histories breus per llegir però que alhora per les persones en que s´ha basat son momentsb reals que els acompanyaràn a la seva memòria al llarg de tota una vida.
I Educació i vida quotidiana penso que té el sentit de fer-nos veure que la educació no tan sols s´adquireix amb els pares o l´escola sinó que a cada pas del camí d´un nen fins arribar a ser una persona adulta o ciutadà ens eduquen diverses persones en el nostre día a día.
Per això l´autora relata que quan eduquem a nens hem de recordar que nosaltres també vam ser nens i dialogar amb ells i deixarlos espais per crèixer com a persones.


El llibre de l’Eulàlia Bosch m´ha reportat molt cops a la infància i a records que tenia amagats ja que va ser una etapa que la recordo com molt feliç i amb la pèrdua del meu pare a vegades hem feia mal recordar aquelles etapes , però aquest cop no.
Bosch mostra un gran talent en donar-li una dimensió filosòfica i transcendent a la quotidianitat i m´he adonat que molts cops jo sento i penso en coses que veig i que la resta segurament ni se n’adonen.
És aquesta sensibilitat la que fa que al llegir el llibre senti tantes emocions.