En primer lloc fico l´enllaç a la conferència per qui no ho hagi presenciat o qui ja ho ha vist però necessita recordar alguns aspectes claus.
La conferencia va començar per la presentació de l´autora i l´explicació del títol : Fer de mestre , on més que un títol quotidià era una oferta de reptes.
Per començar destaquen tres aspectes de la Eulalia Bosch:
· Constant diàleg amb la ciencia, els infants, la vida...
· Constant interés per l´educació
· La proximitat intencionada que manté com una teranyina amb tots aquests elements.
La Eulalia comença fent ironía sobre les espectatives que ara tenim, trenca el fred amb el públic definint per ella mateixa el títol escollit per a la conferencia i com se li va ocòrrer el títol. El títol va ser fruti d´una reflexió sobre que s´hauríen de fer moltes més conferencies per tenir diferents perspectives ja que tothom pot opinar sobre l´escola ja que es una cosa que ens envolta a tots.
El seu objectiu el recalca dient que pensar en el ofici de mestre en concret i en la cuitat de Barcelona encara més, ja ho fà un objectiu molt interessant.
Ens mostra unes primeres imatges d´uns nens i ens fa pensar en el detall d eveure´ls com nens , nens que crèixen.
No hem va sobtar massa que ja parlés del nen com extranger, fruti d´haber-ho treballat abans a Seminari.
Fa una ironia que fa ruire al pblic diente que ja tots nosaltres sabem que els nens no venen de París.
Explica que tots fem de mestres , tinguem o no títol , siguem o no mestres ja que tots tenim germans petits , o nebots o cossins o veins als que indirectament eduquem.
Ens enllaça amb un nou projecte que té entre mans sobre l´any cerdà i la seva web per explicar-nos bàsicament que l´escola ha de buscar a fora el que en ella no hi és per arrelar i que el nen trobi el seu lloc dins el món.
Hem va semblar molt interessant la reflexió sobre les escoles de barcelona que son verticals com pisos, amb el patí intern i la utilitat d´aquestes per aprendre a viure en una casa i la interrelació de les cuitats a les escoles i les escoles amb la cuitat.
Invita a Blanquerna a participar en posar el seu grà de sorra en el mapa per fer passar l´Educació a una primera plana.
Després en fà viatjar als posibles llocs i visites educatives de la nostra cuitat , com la pedrera i la web interessant que permet fer comparacions de l´art amb les coses quotidianes que ens envolten.
“La nostra ciutat té secrets que hem de conèixer per poguer realment servir de guís i de companyia pels nens que creixen”
Fà una comparació que sobta molt com es l´estudiant i els rumiants i en pensar-ho es lo que estem fent aquesta setmana i que jo faig ara. He sortit fora de l´escola a veure coses i ara hem sento a rumiarles.
Ens explica la curiositat innata dels nens mitjançant una sola imtage de una cadira amb un finestrol obert que dona la sensació de poder mirar a través d´ell.
“El gran aliat dels mestres són les arts”
A partir d´aquesta frase de l ´Eulàlia parala de les arts que podem trobar-nos:
· IMATGES I CINEMA
· PINTURA
· ESCULTURA I ARQUITECTURA
· MÚSICA
· CERÁMICA
· DANSA
Per finalitzar la seva presentació conclou que:
- quan un s´exposa a les arts acaba per sumetres a elles i els seus encants.
- Fer de mestre no es lño mateix que ser mestre ja que la didáctica sola no va enlloc.
- Ensenyar a llegir sense deixar de ser lector.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada