Amb l’acció quotidiana de parar taula fan tota una obra que deixa a nens i adults bocabadats.
Els hi repeteixen frases tan cops com per que se la aprenguin i la recitin alhora com la de:
“plou poc, però per poc que plou, plou prou!” o l’estona que van fer lo de les mans i els números que els nens van arribar a replicar que no teníem 11 sinó 10 dits, aixecant-se i tot.
A més a més els hi canten cançons conegudes per que no es perdin i penso que l’atenció dels nens es més per els actors que canvien de veus i els hi fan gràcies, que per la poesia en sí , però els hi serveix per familiaritzar-se.
Hi havien estones que eren més poètiques que els nens estaven callats i no vaig arribar a veure les seves cares per saber si ho estaven entenent o no. M’agradaria que algun company de més a prop m´ho digués per fer la reflexió amb més informació. De totes formes ha sigut molt interessant i una descoberta.
Hi ha molts nens espontanis.
Van introduir que portaven un hora assajant i exercitant les veus. Estàvem esperant a que arribessin els protagonistes del dia ,no eren els actors sinó els nens-espectadors!
Al començament de l´obra els nens ja es riuen amb l´entrada dels actors però encara parlen fluixet. Es comencen a amoïnar quan canten el sol solet i els hi acompanyen ja que se la saben de sobres.
Riuen quan hi ha canvis del tó de veu, o cauen els actors a terra o es peguen, o quan caminen ràpids i fan el tonto.
Fan un gac de que en el plat i han pollets i els nens els hi demanen de veure’ls o quan fan bombolles en l´aire i les peten , que innocents.
Els nens que saben les cançons de picar de mans ho fan i els que no es nota per que parlen tota l’estona amb el del costat.
Els nens juguen alhora que l´obra continua amb el joc de mans.
Es posen molt agosarats i nerviosos quan els actors s’amaguen o corren per l´escenari.
Es riuen del plors i imiten tot allò que veuen , fan un singlot quan el actor els hi passa i disfruten de la vivència d´una forma impresionant que mai hagués pensat aconseguir mitjançant la poesia.
dijous, 19 de novembre del 2009
Un plat plè de poesia està
Etiquetes de comentaris:
Centre d´arts de santa mònica,
Poesia,
Seminari 1,
Setmana Extraordinaria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada