La setmana comença amb la conferència de l´Eulalia comença fent ironia sobre les expectatives que ara tenim, trenca el fred amb el públic definint per ella mateixa el títol escollit per a la conferencia i com se li va ocórrer el títol. El títol va ser fruit d´una reflexió sobre que s’haurien de fer moltes més conferencies per tenir diferents perspectives ja que tothom pot opinar sobre l’escola ja que es una cosa que ens envolta a tots.
El seu objectiu el recalca dient que pensar en el ofici de mestre en concret i en la cuitat de Barcelona encara més, ja ho fa un objectiu molt interessant.
Ens mostra unes primeres imatges d’uns nens i ens fa pensar en el detall de veure’ls com nens , nens que creixen.
Després en fa viatjar als possibles llocs i visites educatives de la nostra ciutat , com la pedrera i la web interessant que permet fer comparacions de l’art amb les coses quotidianes que ens envolten. I ens ensenya el projecte que està fent ara sobre l´any cerdà i possar les escoles al mapa de Barcelona.
“La nostra ciutat té secrets que hem de conèixer per poguer realment servir de guies i de companyia pels nens que creixen”
Fà una comparació que sobta molt com es l’estudiant i els rumiants i en pensar-ho es lo que estem fent aquesta setmana i que jo faig ara. He sortit fora de l´escola a veure coses i ara hem sento a rumiar-les.
Ens explica la curiositat innata dels nens mitjançant una sola imatge de una cadira amb un finestró obert que dona la sensació de poder mirar a través d´ell.
“El gran aliat dels mestres són les arts”
A partir d’aquesta frase de l ´Eulàlia parla de les arts que podem trobar-nos:
• IMATGES I CINEMA
• PINTURA
• ESCULTURA I ARQUITECTURA
• MÚSICA
• CERÁMICA
• DANSA
Per finalitzar la seva presentació conclou que:
- quan un s’exposa a les arts acaba per sometres a elles i els seus encants.
- Fer de mestre no es lo mateix que ser mestre ja que la didàctica sola no va enlloc. Cal voler ser savi com a desig i fer la descoberta del món que ens envolta.
- Ensenyar a llegir sense deixar de ser lector.
dilluns, 30 de novembre del 2009
dijous, 26 de novembre del 2009
L´Atzar...
Aquesta és la feina que tenim que treballar per l´activitat final de l´asignatura de plàstica. Oi , que és molt divertit??
Penso que els infants a classe ho podràn adaptar fent les parts del cos , o dibuixos de diferents parts d´animals...etc. veig una activitat molt útil, pràctica a la vegada i divertidisima per motivar-los.
Actualitat educativa Sessió 3
En aquesta exposició de l´actualitat educativa he observat que ja estem més habituats a la tertúlia i hi ha més participació per part dels companys , així que no m´ha sigut molt complicat començar un debat.
Vam fer un recull de totes les notícies de la actualitat educativa i va ser molt profitós. Calia estar alerta de totes les notícies dia a dia i Sara i jo ho vam buscar conjuntament i després donant les opinions per expossar-ho en comú.
Vam fer com a notícies importants:
• “L'escola fixarà com els pares ajudaran a educar els fills”
• “La LEC sota sospita d'il•legalitat”
La tertúlia es va fixar en la primera notícia i en la opinió de cadascú envers si els pares haurien de tenir més presencia en l´activitat escolar.
He aprofunidit més en el tema i en la importància del paper dels pares en l´educació i per tant en la relació de pares-escola:
EL NEN I L’AMBIENT FAMILIAR. ELS PARES, PRIMERS ADULTS QUE ES RELACIONEN AMB EL NADÓ. LA FAMÍLIA COM A AGENT SOCIALITZADOR:
Les interaccions que el nen fa amb el seu entorn són fonamentals i imprescindibles per al seu desenvolupament. És a través de les interaccions socials que li arriben models, motivacions, recolzaments i suports que li permeten desenvolupar-se.
És important que l’adult sigui capaç de donar resposta a les seves necessitats, tant físiques, afectives, d’activitat i de relació social. Cal crear situacions on els infants puguin manifestar necessitats, conductes sentiments, etc. I deixar-los temps per poder-los manifestar.
LA IMPORTÀNCIA DEL PAPER DELS EDUCADORS A L’ESCOLA INFANTIL. RELACIÓ PARES/EDUCADORS:
Segons el que hem parlat avui a clase el paper s’ha de considerar des de dos aspectes: de la persona adulta de confiança i membre d’un equip despecialistes.
L’educador exerceix tres funcions principals: d’organitzadora, facilitadora i orientadora i d’iniciadora.
És fonamental doncs, considerant la importància de l’adult, que hi hagi una bona relació entre pares i mestres, ja que conjuntament hauran de transmetre unes pautes de conducta, valors i actituds en una línia d’actuació conjunta el màxim d’unificada possible. Cal, doncs, una estreta col•laboració entre tots que li donarà seguretat i estabilitat afectiva, tenint present, però, que la major influència educativa la reben de la família.
L’educació és una competència compartida entre família i escola. El fet que les persones que exerceixen una influència sobre l’infant sigui d’acord, comportarà que l’infant gaudeixi de la seguretat i l’estabilitat afectiva necessària per a una adequada formació.
Apropar-se al coneixement de l’infant a través del marc familiar requereix per part dels docents, prudència a l’hora de fer interpretacions, cal buscar dades que ajudin a entendre a l’infant. Per aquest motiu és convenient buscar canals de comunicació per conèixer i manifestar informacions i compartir-les per tal de fer una tasca educativa compartida.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Revistes Educatives i reportatge
Primerament per fer aquesta activitat he anat visitant la nostra Biblioteca de Blanquerna i després he anat a la biblioteca de Rosa Sensat per veure altres o quines revistes educatives impreses tenen en comú i he complementat la informació amb la revisió de les mateixes revistes de forma electrónica.
Al revisar les revistes de forma electrónica a la xarxa d´Internet he trobat un munt d´eines educatives on-line que no conexilla abans com son els portals que després explicaré i d´altres revistes educatives que solament son electróniques.
De les revistes actuals, sens dubte les més conegudes entre els ensenyants són Perspectiva Escolar (1975) i Guix (1977), dues revistes que continuen dedicant una atenció força marginal a la LIJ.
El panorama de revistes i diaris en general no es tan bó com ens creiem si tenim en compte que l'atenció dedicada a la LIJ no sol tenir res a veure, ni en quantitat ni en qualitat, a la dedicada a la literatura per a adults
És un fet que la proporció entre la producció de llibre infantil i juvenil/llibre d'adults i l'atenció informativa que s'hi dedica no és gens igualitària, tot i que jo diria que anem avançant, a pas de tortuga, però lo important es que anem avançant.
Les revistes impreses educatives que més destaco i analitzaré a la classe de Seminari finalment, per què m´han semblat més interessants i per què la meva germana i amigues mestres m´han parlat d´aquestes (que són les que miren a la pràctica els mestres d´infantil que tinc a l ´abast), han estat el Guix, el Guix infantil , el Cuaderno de pedagogia, Infancia, Infancia europa, Perspectiva escolar, Infancia i aprenentatge i AULA d´Innovación Educativa.
A continuació posso un llistat de les revistes electròniques que a més a més buscant informació he tingut la oportunitat de fullejar i que m´han semblat força interessants ja cara als nens:
- Reporter Doc: inclouen diferents reportatges d’animals, geografia, ciències, etc.
- Tatano: revista infantil on hi ha petits reportatges i còmics.
- Cavall fort: és e mateix que el Tatano, però per primària. Cavall Fort (1961), també quinzenal i també nascuda a l'empara de l'església, tot i que des de fa anys és una revista independent que han dirigit Josep Tremoleda (1961-1979), Albert Jané (1979- 1997) i Mercè Canela (1998). Es tracta d'una revista juvenil pensada per a lectors a partir de 10 anys, en la qual trobem còmics, contes, seccions de lleure ("El nostre concurs"...), articles de divulgació cultural, científica...
- Tiroliro: cada llibret d’aquest inclou un conte, refranys, endevinalles, un petit reportatge i un còmic que incita e invita al nen de 7 a 9 anys a sentir el plaer de la lectura.
- Tàndem: Es una revista de la mateixa edictorial de GUIX , GRAÓ però aquesta va relacionada amb l´oci,els joves i l’educació física en concret.
- Children’s literature in monogràfics: relacionat amb la literatura infantil, tenen articles molt interessants on fan una crítica constructiva sobre les revistes educatives en l´actualitat (1*).
- Science and Education: és una revista de ciències.
-Aula d´Innovació educativa es un altre revista educativa a tenir en compte.
- La cucafera és una revista infantil, que podem considerar adreçada a primers lectors, tot i que l'editorial la presenta a partir de 4 anys (en altres llengües en tenen una d'anterior per a prelectors). Conté còmics, jocs, endevinalles, manualitats, reportatges molt il.lustrats (sobretot d'animals, plantes...) i amb textos molt assequibles, i contes amb moltes il.lustracions. També publica algun monogràfic (Nadal...). No s'hi comenten llibres, però hem de destacar el valor que es dóna al conte i a les il.lustracions.
- Fadamorgana (1999), porta el subtítol "Revista Galega de Literatura Infantil e Xuvenil" i tot i que dedica una atenció preferent a la LIJ gallega, també dedica algunes pàgines a la feta en altres llengües (castellà, portuguès, euskera...). La pàgina en català apareix a cada número i inclou dues o tres ressenyes signades per M. Àngels Ollé.
-La Revista dels Súpers (1997). Es tracta d'una revista juvenil en principi adreçada als socis del Club Super3, però d'abast molt més ampli ja que es distribueix mensualment amb La Vanguardia i es ven solta al quiosc. Publica reportatges variats (esport, ciència, natura, cinema, música...), informació sobre novetats (discogràfiques, de vídeos i videojocs, però de llibres no en parla mai), còmics, passatemps, i activitats diverses per als socis del Club (correspondéncia, dibuixos, fotografies, concurs...). És editada a tot color i amb una estètica molt lligada a la dels personatges del Club Super3 de TV3. Amb la LIJ no podem dir que hi tingui relació, ja que no publica ni ressenyes, ni entrevistes o reportatges sobre escriptors, excepció feta d'alguns llibres o còmics editats en vídeo o en sèries de televisió.
- Lletra Jove (1992), El Periódico de l'Estudiant (1992) i Secundèria (1994) són tres revistes juvenils en format de diari (29,5 x 42 cm., 33 x 44 cm. i 29 x 37 cm. respectivament). La primera és una revista interescolar, com assenyala el subtítol, en què els centres i els alumnes poden fer pràctiques d'expressió, de periodisme, de llengua (la patrocina el Servei d'Ensenyament del Català del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Tots els textos són escrits per alumnes de centres i nivells diversos (a partir de 12 anys, tot i que en algun cas també n'hi ha de més petits) i són d'allò més variats: entrevistes, passatemps, còmics, enquestes, narracions i poesies, informacions (activitats, visites d'autors...), ressenyes... Pel que fa a la LIJ, hem de destacar les ressenyes fetes pels mateixos alumnes, que hi recomanen els llibres que més els han agradat. Durant uns anys van aparèixer sota l'epígraf "Llibres", però no podem dir que la secció fos, i ara encara menys, fixa.
Hi ha també els recursos virtuals educatius a tenir en compte:
- Edu3.cat
- bcn.cat/imeb: hi ha diferents activitats educatives.
- Xtec.cat
- Zona Clic
He de comentar que m´he descarregat el Jclic autor i la guía per fer-lo servir i fer projectes i activitats no es gaire difícil, he provat i fet varies activitas de puzzles per a nens i està força interessant.
A més a més com hem vist i comprovat la setmana extraordinaria d´activitats , l´exterior també educa, per tant, la nostra ciutat està més que plena d´activitats culturals i d´art per visitar com el Museu Picaso, la Fundació Miró, el CosmoCaixa, el CaixaForum i el MANAC són entitats que ofereixen activitats educatives pels infants.
Al revisar les revistes de forma electrónica a la xarxa d´Internet he trobat un munt d´eines educatives on-line que no conexilla abans com son els portals que després explicaré i d´altres revistes educatives que solament son electróniques.
De les revistes actuals, sens dubte les més conegudes entre els ensenyants són Perspectiva Escolar (1975) i Guix (1977), dues revistes que continuen dedicant una atenció força marginal a la LIJ.
El panorama de revistes i diaris en general no es tan bó com ens creiem si tenim en compte que l'atenció dedicada a la LIJ no sol tenir res a veure, ni en quantitat ni en qualitat, a la dedicada a la literatura per a adults
És un fet que la proporció entre la producció de llibre infantil i juvenil/llibre d'adults i l'atenció informativa que s'hi dedica no és gens igualitària, tot i que jo diria que anem avançant, a pas de tortuga, però lo important es que anem avançant.
Les revistes impreses educatives que més destaco i analitzaré a la classe de Seminari finalment, per què m´han semblat més interessants i per què la meva germana i amigues mestres m´han parlat d´aquestes (que són les que miren a la pràctica els mestres d´infantil que tinc a l ´abast), han estat el Guix, el Guix infantil , el Cuaderno de pedagogia, Infancia, Infancia europa, Perspectiva escolar, Infancia i aprenentatge i AULA d´Innovación Educativa.
A continuació posso un llistat de les revistes electròniques que a més a més buscant informació he tingut la oportunitat de fullejar i que m´han semblat força interessants ja cara als nens:
- Reporter Doc: inclouen diferents reportatges d’animals, geografia, ciències, etc.
- Tatano: revista infantil on hi ha petits reportatges i còmics.
- Cavall fort: és e mateix que el Tatano, però per primària. Cavall Fort (1961), també quinzenal i també nascuda a l'empara de l'església, tot i que des de fa anys és una revista independent que han dirigit Josep Tremoleda (1961-1979), Albert Jané (1979- 1997) i Mercè Canela (1998). Es tracta d'una revista juvenil pensada per a lectors a partir de 10 anys, en la qual trobem còmics, contes, seccions de lleure ("El nostre concurs"...), articles de divulgació cultural, científica...
- Tiroliro: cada llibret d’aquest inclou un conte, refranys, endevinalles, un petit reportatge i un còmic que incita e invita al nen de 7 a 9 anys a sentir el plaer de la lectura.
- Tàndem: Es una revista de la mateixa edictorial de GUIX , GRAÓ però aquesta va relacionada amb l´oci,els joves i l’educació física en concret.
- Children’s literature in monogràfics: relacionat amb la literatura infantil, tenen articles molt interessants on fan una crítica constructiva sobre les revistes educatives en l´actualitat (1*).
- Science and Education: és una revista de ciències.
-Aula d´Innovació educativa es un altre revista educativa a tenir en compte.
- La cucafera és una revista infantil, que podem considerar adreçada a primers lectors, tot i que l'editorial la presenta a partir de 4 anys (en altres llengües en tenen una d'anterior per a prelectors). Conté còmics, jocs, endevinalles, manualitats, reportatges molt il.lustrats (sobretot d'animals, plantes...) i amb textos molt assequibles, i contes amb moltes il.lustracions. També publica algun monogràfic (Nadal...). No s'hi comenten llibres, però hem de destacar el valor que es dóna al conte i a les il.lustracions.
- Fadamorgana (1999), porta el subtítol "Revista Galega de Literatura Infantil e Xuvenil" i tot i que dedica una atenció preferent a la LIJ gallega, també dedica algunes pàgines a la feta en altres llengües (castellà, portuguès, euskera...). La pàgina en català apareix a cada número i inclou dues o tres ressenyes signades per M. Àngels Ollé.
-La Revista dels Súpers (1997). Es tracta d'una revista juvenil en principi adreçada als socis del Club Super3, però d'abast molt més ampli ja que es distribueix mensualment amb La Vanguardia i es ven solta al quiosc. Publica reportatges variats (esport, ciència, natura, cinema, música...), informació sobre novetats (discogràfiques, de vídeos i videojocs, però de llibres no en parla mai), còmics, passatemps, i activitats diverses per als socis del Club (correspondéncia, dibuixos, fotografies, concurs...). És editada a tot color i amb una estètica molt lligada a la dels personatges del Club Super3 de TV3. Amb la LIJ no podem dir que hi tingui relació, ja que no publica ni ressenyes, ni entrevistes o reportatges sobre escriptors, excepció feta d'alguns llibres o còmics editats en vídeo o en sèries de televisió.
- Lletra Jove (1992), El Periódico de l'Estudiant (1992) i Secundèria (1994) són tres revistes juvenils en format de diari (29,5 x 42 cm., 33 x 44 cm. i 29 x 37 cm. respectivament). La primera és una revista interescolar, com assenyala el subtítol, en què els centres i els alumnes poden fer pràctiques d'expressió, de periodisme, de llengua (la patrocina el Servei d'Ensenyament del Català del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). Tots els textos són escrits per alumnes de centres i nivells diversos (a partir de 12 anys, tot i que en algun cas també n'hi ha de més petits) i són d'allò més variats: entrevistes, passatemps, còmics, enquestes, narracions i poesies, informacions (activitats, visites d'autors...), ressenyes... Pel que fa a la LIJ, hem de destacar les ressenyes fetes pels mateixos alumnes, que hi recomanen els llibres que més els han agradat. Durant uns anys van aparèixer sota l'epígraf "Llibres", però no podem dir que la secció fos, i ara encara menys, fixa.
Hi ha també els recursos virtuals educatius a tenir en compte:
- Edu3.cat
- bcn.cat/imeb: hi ha diferents activitats educatives.
- Xtec.cat
- Zona Clic
He de comentar que m´he descarregat el Jclic autor i la guía per fer-lo servir i fer projectes i activitats no es gaire difícil, he provat i fet varies activitas de puzzles per a nens i està força interessant.
A més a més com hem vist i comprovat la setmana extraordinaria d´activitats , l´exterior també educa, per tant, la nostra ciutat està més que plena d´activitats culturals i d´art per visitar com el Museu Picaso, la Fundació Miró, el CosmoCaixa, el CaixaForum i el MANAC són entitats que ofereixen activitats educatives pels infants.
dilluns, 23 de novembre del 2009
Cloenda d´activitats extraordinaries
La setmana ha sigut fascinant , us posso el resum de les activitats
divendres, 20 de novembre del 2009
Concert infantil a l´auditori i museu
Aquesta visita també ha sigut molt complerta entre la visita al museu i el concert infantil.
ORGANITZACIO DEL MUSEU
L´Edifici del Museu de la Música està situat a la segona planta de L’Auditori, edifici projectat per l’arquitecte Rafael Moneo, un dels representants més destacats de l’arquitectura espanyola contemporània. Les sales de l’exposició permanent del Museu s’estructuren al voltant de la lluerna central.
El Museu de la Música ofereix als ciutadans i visitants una altra manera d’acostar-se, viure i conèixer el món de la música: des de la vessant històrica i la conservació, la Recerca i la difusió del patrimoni musical de la ciutat.
El programa educatiu 2009-2010 del Museu de la Música s'adreça tant a grups d'estudiants d'educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, com d'Universitat i escoles de música.
Ens van explicar que l´exposició permanent es pot visitar a través de diversos itineraris temàtics que, basats en suports audiovisuals, permeten fer diferents lectures didàctiques per les quals es pot optar depenent dels interessos, preferències i nivells educatius del grup. Aquests recorreguts es poden fer amb modalitat de visita dinamitzada (conduïda per monitors), o visita lliure (de manera autònoma per part del mateixos grups).
Els itineraris que oferten són: Descobrim el Museu de la Música, Vine a trobar el teu instrument amic (es el que vam fer nosaltres al museu i el meu intrument amic era:la trompa), Com neixen i creixen els instruments, El Petit Orpheus, L'Orpheus, Canyes i bisells i Usos, formes i estils.
És molt interessant per a que els nens deixin de tenir por a la música clàssica i expressin emocions mitjançant la música.
dijous, 19 de novembre del 2009
Un plat plè de poesia està
Amb l’acció quotidiana de parar taula fan tota una obra que deixa a nens i adults bocabadats.
Els hi repeteixen frases tan cops com per que se la aprenguin i la recitin alhora com la de:
“plou poc, però per poc que plou, plou prou!” o l’estona que van fer lo de les mans i els números que els nens van arribar a replicar que no teníem 11 sinó 10 dits, aixecant-se i tot.
A més a més els hi canten cançons conegudes per que no es perdin i penso que l’atenció dels nens es més per els actors que canvien de veus i els hi fan gràcies, que per la poesia en sí , però els hi serveix per familiaritzar-se.
Hi havien estones que eren més poètiques que els nens estaven callats i no vaig arribar a veure les seves cares per saber si ho estaven entenent o no. M’agradaria que algun company de més a prop m´ho digués per fer la reflexió amb més informació. De totes formes ha sigut molt interessant i una descoberta.
Hi ha molts nens espontanis.
Van introduir que portaven un hora assajant i exercitant les veus. Estàvem esperant a que arribessin els protagonistes del dia ,no eren els actors sinó els nens-espectadors!
Al començament de l´obra els nens ja es riuen amb l´entrada dels actors però encara parlen fluixet. Es comencen a amoïnar quan canten el sol solet i els hi acompanyen ja que se la saben de sobres.
Riuen quan hi ha canvis del tó de veu, o cauen els actors a terra o es peguen, o quan caminen ràpids i fan el tonto.
Fan un gac de que en el plat i han pollets i els nens els hi demanen de veure’ls o quan fan bombolles en l´aire i les peten , que innocents.
Els nens que saben les cançons de picar de mans ho fan i els que no es nota per que parlen tota l’estona amb el del costat.
Els nens juguen alhora que l´obra continua amb el joc de mans.
Es posen molt agosarats i nerviosos quan els actors s’amaguen o corren per l´escenari.
Es riuen del plors i imiten tot allò que veuen , fan un singlot quan el actor els hi passa i disfruten de la vivència d´una forma impresionant que mai hagués pensat aconseguir mitjançant la poesia.
Els hi repeteixen frases tan cops com per que se la aprenguin i la recitin alhora com la de:
“plou poc, però per poc que plou, plou prou!” o l’estona que van fer lo de les mans i els números que els nens van arribar a replicar que no teníem 11 sinó 10 dits, aixecant-se i tot.
A més a més els hi canten cançons conegudes per que no es perdin i penso que l’atenció dels nens es més per els actors que canvien de veus i els hi fan gràcies, que per la poesia en sí , però els hi serveix per familiaritzar-se.
Hi havien estones que eren més poètiques que els nens estaven callats i no vaig arribar a veure les seves cares per saber si ho estaven entenent o no. M’agradaria que algun company de més a prop m´ho digués per fer la reflexió amb més informació. De totes formes ha sigut molt interessant i una descoberta.
Hi ha molts nens espontanis.
Van introduir que portaven un hora assajant i exercitant les veus. Estàvem esperant a que arribessin els protagonistes del dia ,no eren els actors sinó els nens-espectadors!
Al començament de l´obra els nens ja es riuen amb l´entrada dels actors però encara parlen fluixet. Es comencen a amoïnar quan canten el sol solet i els hi acompanyen ja que se la saben de sobres.
Riuen quan hi ha canvis del tó de veu, o cauen els actors a terra o es peguen, o quan caminen ràpids i fan el tonto.
Fan un gac de que en el plat i han pollets i els nens els hi demanen de veure’ls o quan fan bombolles en l´aire i les peten , que innocents.
Els nens que saben les cançons de picar de mans ho fan i els que no es nota per que parlen tota l’estona amb el del costat.
Els nens juguen alhora que l´obra continua amb el joc de mans.
Es posen molt agosarats i nerviosos quan els actors s’amaguen o corren per l´escenari.
Es riuen del plors i imiten tot allò que veuen , fan un singlot quan el actor els hi passa i disfruten de la vivència d´una forma impresionant que mai hagués pensat aconseguir mitjançant la poesia.
Centre d´Arts de Santa Mónica
La obra que més m´he va impactar va ser la que canviaven la llum i els colors amb l’energia i les freqüències dels metalls. No vaig entendre ven bé què volia expressar l'autora i no ens ho van explicar però hem va fer sentir bé des de l´entrada amb els miralls i els colors i hem va sorprendre que mai es repeteixen?
VALORACIÓ DEL PLANTEJAMENT DIDÀCTIC DE LA VISITA:
Hem va semblar una visita molt curta i sense gairé explicació, però penso que segurament si t´ho expliquen d´una altre forma quedaries amoïnada per què si ja es bonic de veure-ho si entendre quasi bé res , imagino que sabent què i per què serà millor. De totes formes els nens amb el joc de colors , llum i foscor i so ja disfrutarien.
VALORACIÓ DEL PLANTEJAMENT DIDÀCTIC DE LA VISITA:
Hem va semblar una visita molt curta i sense gairé explicació, però penso que segurament si t´ho expliquen d´una altre forma quedaries amoïnada per què si ja es bonic de veure-ho si entendre quasi bé res , imagino que sabent què i per què serà millor. De totes formes els nens amb el joc de colors , llum i foscor i so ja disfrutarien.
dimecres, 18 de novembre del 2009
Fundació Miró- Obra : Personatge davant el sol
Personatge davant el sol és un exemple de la gestualitat controlada que caracteritza les pintures de Miró a final dels anys seixanta. Una llibertat expressiva sense precedents tan clars en la seva producció però d'un rigor compositiu indiscutible. L'artista parteix del color negre, amb què dibuixa i estructura el quadre. La incorporació dels altres colors té molt en compte les divisions i les zones lliures. Malgrat la seva espontaneïtat, Miró no oblida la composició: la supressió d'un element qualsevol provocaria el desequilibri de tot el conjunt.
A més a més de l’explicació trobada en la web de la fundació sobre la obra que vull triar , vull explicar el perquè de la meva elecció.
Aquesta obra la he elegit perquè quan vaig seure en el banc a contemplar-la a veure si amb l ´explicació del audiòfon i l’observació entenia que volia transmetre el autor , va arribar un grup de nens amb una monitora i vaig escoltar el que dèiem i hem vaig entendre-ho del tot per la meva sorpresa.
Un nen va dir aixó rodo es el sol.I una nena comentava que no era pintat amb un pinzell petit i la monitora li va contestar que tenia rao que era pintada amb una escombra. L´altre nen de la meva esquerra va comentar que hi havíen salpicat el dibuix amb pintura i la monitora aleshores va explicar que Miró va agafar aquesta técnica d´un amic seu i vaig pensar que no els hi parlava als nens sense paraules técniques , l´enteníen de igual forma.
Els nens deien el que veien i ningú encara els hi ajudava a pensar res. Quan un va dir que allò era una persona mirant el sol i un altre va contestar-li que no podia ser per que no tenia un peu i enrabiat li va dir: sí, per que està així posat!(posant-se d’esquenes i amb el peu un de costat i l´altre cap endavant), en aquest moment vaig pensar quina raó té la Núria quan diu que amb l´edat m’ermen la nostra creativitat o la raó que tenia Sir
ken Robinson en que “l´escola mata la nostra creativitat”...ells ho poden veure tan clar i jo no había captat res semblant?Impressionant.
Vaig quedar asseguda una estona pensant en això.
Ara sí:Rellinars , un petit món dins el món:
Estava tan neguitosa pel fet d´anar ja a una escola que vaig fer una entrada el dia 13 de novembre amb la informació que havía trobat sobre l´escola escollida però , mai m´hagués imaginat ni tan sols com sería aquest día de visita i ara que ja ha arribat desitjo compartir la meva experiència amb tos vosaltres.
En resum , he estat comodíssima dins aquesta escola.Penso que això es bo per que així jo el dia de demà podré aplicar-ho a la meva feina , però també li veig la part dolenta i es que per experiència laboral i personal sé que la realitat de totes les escoles no es aquesta mateixa (aquesta escola son a data d’avui minoria ) i per això quan arribi el dia de demà la feina i sigui una escola del meu barri per exemple , no serà tan idíl•lic , sino que serà una lluita constant per aconseguir en la mida de lo possible els canvis necessaris.
Us deixo penjat el vídeo de la visita i les sensacions extraorinàries que he sentit...a veure si ho disfruteu com jo he fet!
En resum , he estat comodíssima dins aquesta escola.Penso que això es bo per que així jo el dia de demà podré aplicar-ho a la meva feina , però també li veig la part dolenta i es que per experiència laboral i personal sé que la realitat de totes les escoles no es aquesta mateixa (aquesta escola son a data d’avui minoria ) i per això quan arribi el dia de demà la feina i sigui una escola del meu barri per exemple , no serà tan idíl•lic , sino que serà una lluita constant per aconseguir en la mida de lo possible els canvis necessaris.
Us deixo penjat el vídeo de la visita i les sensacions extraorinàries que he sentit...a veure si ho disfruteu com jo he fet!
Natupark - Cerdanyola: Bosc vertical de cordes
Pasaven els dies i cada cop pitjor , no tenia moltes ganes de anar-hi per què em donava por l´alçada , però finalment he superat la por.
Natupark es un conjunt d instalacions sobre els arbres que inclouen jocs que combinen habilitat, destreça i aventura :ponts tibetans, tirolines, lianes , cintes, troncs oscil•lants, ponts de red, nepalís, de micos.... en resum ha sigut molt divertit.
Jo personalment tinc por a les altures i m´he superat a mi mateixa fent el circuit verd i el blau, ha sigut molt fort. Recomano l´experiència per totes les edats.
Ho recomano encara que jo penso que no hi tornaré a anar i si torno faré dues de verdes i una de blava , com aquesta vegada.
Vaig veure que tothom s´ho pasava en gran i alguns que com jo sufríem una mica massa , vés aquí com cadascú es diferent i sinó sigués així ...que aburrit no?
Conferència Eulàlia Bosch: "Fer de Mestre"
En primer lloc fico l´enllaç a la conferència per qui no ho hagi presenciat o qui ja ho ha vist però necessita recordar alguns aspectes claus.
La conferencia va començar per la presentació de l´autora i l´explicació del títol : Fer de mestre , on més que un títol quotidià era una oferta de reptes.
Per començar destaquen tres aspectes de la Eulalia Bosch:
· Constant diàleg amb la ciencia, els infants, la vida...
· Constant interés per l´educació
· La proximitat intencionada que manté com una teranyina amb tots aquests elements.
La Eulalia comença fent ironía sobre les espectatives que ara tenim, trenca el fred amb el públic definint per ella mateixa el títol escollit per a la conferencia i com se li va ocòrrer el títol. El títol va ser fruti d´una reflexió sobre que s´hauríen de fer moltes més conferencies per tenir diferents perspectives ja que tothom pot opinar sobre l´escola ja que es una cosa que ens envolta a tots.
El seu objectiu el recalca dient que pensar en el ofici de mestre en concret i en la cuitat de Barcelona encara més, ja ho fà un objectiu molt interessant.
Ens mostra unes primeres imatges d´uns nens i ens fa pensar en el detall d eveure´ls com nens , nens que crèixen.
No hem va sobtar massa que ja parlés del nen com extranger, fruti d´haber-ho treballat abans a Seminari.
Fa una ironia que fa ruire al pblic diente que ja tots nosaltres sabem que els nens no venen de París.
Explica que tots fem de mestres , tinguem o no títol , siguem o no mestres ja que tots tenim germans petits , o nebots o cossins o veins als que indirectament eduquem.
Ens enllaça amb un nou projecte que té entre mans sobre l´any cerdà i la seva web per explicar-nos bàsicament que l´escola ha de buscar a fora el que en ella no hi és per arrelar i que el nen trobi el seu lloc dins el món.
Hem va semblar molt interessant la reflexió sobre les escoles de barcelona que son verticals com pisos, amb el patí intern i la utilitat d´aquestes per aprendre a viure en una casa i la interrelació de les cuitats a les escoles i les escoles amb la cuitat.
Invita a Blanquerna a participar en posar el seu grà de sorra en el mapa per fer passar l´Educació a una primera plana.
Després en fà viatjar als posibles llocs i visites educatives de la nostra cuitat , com la pedrera i la web interessant que permet fer comparacions de l´art amb les coses quotidianes que ens envolten.
“La nostra ciutat té secrets que hem de conèixer per poguer realment servir de guís i de companyia pels nens que creixen”
Fà una comparació que sobta molt com es l´estudiant i els rumiants i en pensar-ho es lo que estem fent aquesta setmana i que jo faig ara. He sortit fora de l´escola a veure coses i ara hem sento a rumiarles.
Ens explica la curiositat innata dels nens mitjançant una sola imtage de una cadira amb un finestrol obert que dona la sensació de poder mirar a través d´ell.
“El gran aliat dels mestres són les arts”
A partir d´aquesta frase de l ´Eulàlia parala de les arts que podem trobar-nos:
· IMATGES I CINEMA
· PINTURA
· ESCULTURA I ARQUITECTURA
· MÚSICA
· CERÁMICA
· DANSA
Per finalitzar la seva presentació conclou que:
- quan un s´exposa a les arts acaba per sumetres a elles i els seus encants.
- Fer de mestre no es lño mateix que ser mestre ja que la didáctica sola no va enlloc.
- Ensenyar a llegir sense deixar de ser lector.
La conferencia va començar per la presentació de l´autora i l´explicació del títol : Fer de mestre , on més que un títol quotidià era una oferta de reptes.
Per començar destaquen tres aspectes de la Eulalia Bosch:
· Constant diàleg amb la ciencia, els infants, la vida...
· Constant interés per l´educació
· La proximitat intencionada que manté com una teranyina amb tots aquests elements.
La Eulalia comença fent ironía sobre les espectatives que ara tenim, trenca el fred amb el públic definint per ella mateixa el títol escollit per a la conferencia i com se li va ocòrrer el títol. El títol va ser fruti d´una reflexió sobre que s´hauríen de fer moltes més conferencies per tenir diferents perspectives ja que tothom pot opinar sobre l´escola ja que es una cosa que ens envolta a tots.
El seu objectiu el recalca dient que pensar en el ofici de mestre en concret i en la cuitat de Barcelona encara més, ja ho fà un objectiu molt interessant.
Ens mostra unes primeres imatges d´uns nens i ens fa pensar en el detall d eveure´ls com nens , nens que crèixen.
No hem va sobtar massa que ja parlés del nen com extranger, fruti d´haber-ho treballat abans a Seminari.
Fa una ironia que fa ruire al pblic diente que ja tots nosaltres sabem que els nens no venen de París.
Explica que tots fem de mestres , tinguem o no títol , siguem o no mestres ja que tots tenim germans petits , o nebots o cossins o veins als que indirectament eduquem.
Ens enllaça amb un nou projecte que té entre mans sobre l´any cerdà i la seva web per explicar-nos bàsicament que l´escola ha de buscar a fora el que en ella no hi és per arrelar i que el nen trobi el seu lloc dins el món.
Hem va semblar molt interessant la reflexió sobre les escoles de barcelona que son verticals com pisos, amb el patí intern i la utilitat d´aquestes per aprendre a viure en una casa i la interrelació de les cuitats a les escoles i les escoles amb la cuitat.
Invita a Blanquerna a participar en posar el seu grà de sorra en el mapa per fer passar l´Educació a una primera plana.
Després en fà viatjar als posibles llocs i visites educatives de la nostra cuitat , com la pedrera i la web interessant que permet fer comparacions de l´art amb les coses quotidianes que ens envolten.
“La nostra ciutat té secrets que hem de conèixer per poguer realment servir de guís i de companyia pels nens que creixen”
Fà una comparació que sobta molt com es l´estudiant i els rumiants i en pensar-ho es lo que estem fent aquesta setmana i que jo faig ara. He sortit fora de l´escola a veure coses i ara hem sento a rumiarles.
Ens explica la curiositat innata dels nens mitjançant una sola imtage de una cadira amb un finestrol obert que dona la sensació de poder mirar a través d´ell.
“El gran aliat dels mestres són les arts”
A partir d´aquesta frase de l ´Eulàlia parala de les arts que podem trobar-nos:
· IMATGES I CINEMA
· PINTURA
· ESCULTURA I ARQUITECTURA
· MÚSICA
· CERÁMICA
· DANSA
Per finalitzar la seva presentació conclou que:
- quan un s´exposa a les arts acaba per sumetres a elles i els seus encants.
- Fer de mestre no es lño mateix que ser mestre ja que la didáctica sola no va enlloc.
- Ensenyar a llegir sense deixar de ser lector.
divendres, 13 de novembre del 2009
Eines per decorar el meu blog
He trobat una página amb noves plantilles per decorar el nostre blog i així personalitzar-ho i conèixer com som a través del nostre blog.
Quina edat es adecuada per la lectura?-actualitat educativa-
Pròximament farem una tertúlia a classe sobre l´article de data 29/10/2009 "Sin leer ni escribir hasta los seis" de J.A.Aunión i he trobat aquest vídeo sobre un programa de TV que tracta sobre l´edat adequada per que els nens comencin a llegir.
Tracta molts temes de la maduresa lectora i els factors que hem de tenir en compte per tal de saber quan es el moment adequat per al nen.A més a més la noïa que exposa aquestes teories es un bon model de comunicadora ja que parla lentament , diu les pauses llargues i gesticula transmetin pau alhora d´escoltar el missatge.
Tracta molts temes de la maduresa lectora i els factors que hem de tenir en compte per tal de saber quan es el moment adequat per al nen.A més a més la noïa que exposa aquestes teories es un bon model de comunicadora ja que parla lentament , diu les pauses llargues i gesticula transmetin pau alhora d´escoltar el missatge.
Yeisme?
EISME
Avui a la classe de COE ens han avisat a alguns d´una cosa a corregir fonéticament i jo sóc una d´elles...así que m´inform-ho primer per així intentar solventar-ho mitjançant exercicis de veu i respiració i possició de la llengua , com també faig per evitar la veu nasal.
Com he llegit al Viquipèdia hi han 58 varietats geogràfiques (o geolectes) del espanyol diferixen entre si per multitut de raons.Entre les de tipo fonètic destaquen la distinció o no dels fonemes corresponents de les grafies c/z i s (ausència o presència de ceceu/seseu), la distinció o no dels fonemes corresponents a les grafies ll e "y" (ausència o presència del yeisme), i la aspiració o no de la s o z front a una consonant.
Es que he pensat a classe que a lo millor el yeisme vé donat per parlar normalment en castellà i no ser catalano-parlant i per confirmar o ensorrar la meva particular teoria necessito documentació e informació.
Ara veig que no té gaire relació per què el yeísmo consisteix a pronunciar com /i/, en les seves diferents varietats regionals, el dígraf ll [kabáyo] per cavall,[joc] per lloc. L'ieisme està estès en àmplies zones d'Espanya i d'Amèrica i, encara que queden encara llocs que perviu la distinció en la pronunciació de ll i i, és pràcticament general entre els joves, fins i tot entre els de regions tradicionalment distinguidoras. La seva presència en àmplies zones, així com la seva creixent expansió, fan de l'ieisme un fenomen acceptat generalment.
Està clar que per la nostra professió s´ha de evitar. A veure si ho aconseguim!
Rellinars , com m´imagino aquesta escola?
El pròxim dimarts vaig a aquesta escola de Rellinars. Quan m´ho van dir vaig veure un entrebanc per anar-hi: la feina, però vaig pensar que era una oportunitat única per veure una escola rural de prop i no m´ho vaig pensar més.
He buscat informació a la Red i la pàgina web no té despercidi. Jo us adjunto a més del link , un vídeo molt significatiu de quin tipus d´escola és i quin conceptes engloba per tal que us feu com jo la construcció de la seva imatge i dimarts ja explicaré si era com pensava o no...
Ja he parlat amb la que serà la meva padrina de tercer i penso que serà per mi una experiència única i la compartiré amb vosaltres...Quines ganes tinc!! Estic neguitosa , semblo com una nena petita quan se´n va d´excursió...
A més a més li he explicat a les meves amigues que ja son mestres a escoles i estan més amoïnades que jo , dient que agafi tot tipus d´idees i m´impregni d´allò nou que observi i els mètodes que fan servir a escola per tal que també els hi expliqui.
Entreu a la pàgina web per què , ells també tenen cuatre blogs!!
Així podem veure com fan servir a les escoles aquesta eina que estem aprenent ara i crear la nostra pròpia blocosfera educativa pel futur.
Continuarà...
He buscat informació a la Red i la pàgina web no té despercidi. Jo us adjunto a més del link , un vídeo molt significatiu de quin tipus d´escola és i quin conceptes engloba per tal que us feu com jo la construcció de la seva imatge i dimarts ja explicaré si era com pensava o no...
Ja he parlat amb la que serà la meva padrina de tercer i penso que serà per mi una experiència única i la compartiré amb vosaltres...Quines ganes tinc!! Estic neguitosa , semblo com una nena petita quan se´n va d´excursió...
A més a més li he explicat a les meves amigues que ja son mestres a escoles i estan més amoïnades que jo , dient que agafi tot tipus d´idees i m´impregni d´allò nou que observi i els mètodes que fan servir a escola per tal que també els hi expliqui.
Entreu a la pàgina web per què , ells també tenen cuatre blogs!!
Així podem veure com fan servir a les escoles aquesta eina que estem aprenent ara i crear la nostra pròpia blocosfera educativa pel futur.
Continuarà...
dijous, 12 de novembre del 2009
Presentacions a aula
Aquest dijous hem fet presentacions del temes a l´aula. La pàgina web o programa que més penso que ha sigut descoberta per més utilitat per mi és igoogle. No sabia que podia ficar-me tot allò que m´interessa a la meva pàgina d´inici o principal de google.
L´he fet a casa i es tot un luxe.
Hem fet presentacions a més a més de DotSub(traducció i subtitols),Doodle(formularis i enquestes),google Earth que conjuntament amb google maps ja els coneixia però no sabia que nosaltres podíem aportar dades o fotografies per ampliar-ho( per veure en 3D els mapes, fotografies, direccions i itineraris...), l´encarta (que es una bona eina per l´aula i els nens), traductor google (que l´usem de forma continuada i tenim link també en la cartellera de l´assignatura)i softcatalà (que es una pàgina amb un objectiu: fomentar el català en la Red).
A la meva es la de Visible Body , és una pàgina d´anatomia molt interessant però per que ho sembli t´has de baixar la demo gratuïta que dura set dies.La pàgina web o program es de pagament i jo us adjunt´ho la meva presentació per tal que feu memòria.
Una de les eines que no coneixia i ara sí faig servir , és el igoogle!La cris ens va fer juntament amb el seu grup una presentació molt explicita...
i l´altre, els documents de google , que com molt bé explica la laura en el seu blog , no la havía fet servir mai i ara és bàsica en el meu dia a dia.
L´he fet a casa i es tot un luxe.
Hem fet presentacions a més a més de DotSub(traducció i subtitols),Doodle(formularis i enquestes),google Earth que conjuntament amb google maps ja els coneixia però no sabia que nosaltres podíem aportar dades o fotografies per ampliar-ho( per veure en 3D els mapes, fotografies, direccions i itineraris...), l´encarta (que es una bona eina per l´aula i els nens), traductor google (que l´usem de forma continuada i tenim link també en la cartellera de l´assignatura)i softcatalà (que es una pàgina amb un objectiu: fomentar el català en la Red).
A la meva es la de Visible Body , és una pàgina d´anatomia molt interessant però per que ho sembli t´has de baixar la demo gratuïta que dura set dies.La pàgina web o program es de pagament i jo us adjunt´ho la meva presentació per tal que feu memòria.
Una de les eines que no coneixia i ara sí faig servir , és el igoogle!La cris ens va fer juntament amb el seu grup una presentació molt explicita...
i l´altre, els documents de google , que com molt bé explica la laura en el seu blog , no la havía fet servir mai i ara és bàsica en el meu dia a dia.
dilluns, 9 de novembre del 2009
El meu drac de fang
Avui he recordat dies de infantesa.Feïa molts anys que tocaba fang amb les mans i quina sensació,no s´oblida!Es molt divertit. Al començament de manipular-ho semblava més que una figura un bloc però al treballar-ho, ha arribat a semblar un drac!
Estic molt contenta de com ha quedat...ara falta pintar-ho de colors acromàtics(blanc , negre i grisos)
Estic molt contenta de com ha quedat...ara falta pintar-ho de colors acromàtics(blanc , negre i grisos)
dissabte, 7 de novembre del 2009
Educació i vida quotidiana de Eulàlia Bosh
Aquest llibre que es el que hem llegit vol donar la paraula als nens i a les nenes amb qui compartim els espais públics, als que tenim i eduquem a casa o a l'escola, al nen o a la nena que hem estat. Fruit d'una dilatada i polifacètica trajectòria professional, l'autora fa una invitació doblement argumentada: cada capítol s'inicia amb el relat d'una experiència personal que dóna lloc a un breu assaig en què el món de l'educació s'explora combinant l'aprendre i l'ensenyar, l'escola i la ciutat, la filosofia i l'art. Constitueix la invitació a continuar, des de l’experiència i la formació de cadascú i amb arguments propis, un diàleg fructífer amb els nens amb qui convivim, per parentiu, professió o elecció.
Segons el meu parer la autora li ha donat aquest títol al llibre per donar a entrendre al lector que l´exposició de relats que exposa al llibre son histories breus per llegir però que alhora per les persones en que s´ha basat son momentsb reals que els acompanyaràn a la seva memòria al llarg de tota una vida.
I Educació i vida quotidiana penso que té el sentit de fer-nos veure que la educació no tan sols s´adquireix amb els pares o l´escola sinó que a cada pas del camí d´un nen fins arribar a ser una persona adulta o ciutadà ens eduquen diverses persones en el nostre día a día.
Per això l´autora relata que quan eduquem a nens hem de recordar que nosaltres també vam ser nens i dialogar amb ells i deixarlos espais per crèixer com a persones.
El llibre de l’Eulàlia Bosch m´ha reportat molt cops a la infància i a records que tenia amagats ja que va ser una etapa que la recordo com molt feliç i amb la pèrdua del meu pare a vegades hem feia mal recordar aquelles etapes , però aquest cop no.
Bosch mostra un gran talent en donar-li una dimensió filosòfica i transcendent a la quotidianitat i m´he adonat que molts cops jo sento i penso en coses que veig i que la resta segurament ni se n’adonen.
És aquesta sensibilitat la que fa que al llegir el llibre senti tantes emocions.
Segons el meu parer la autora li ha donat aquest títol al llibre per donar a entrendre al lector que l´exposició de relats que exposa al llibre son histories breus per llegir però que alhora per les persones en que s´ha basat son momentsb reals que els acompanyaràn a la seva memòria al llarg de tota una vida.
I Educació i vida quotidiana penso que té el sentit de fer-nos veure que la educació no tan sols s´adquireix amb els pares o l´escola sinó que a cada pas del camí d´un nen fins arribar a ser una persona adulta o ciutadà ens eduquen diverses persones en el nostre día a día.
Per això l´autora relata que quan eduquem a nens hem de recordar que nosaltres també vam ser nens i dialogar amb ells i deixarlos espais per crèixer com a persones.
El llibre de l’Eulàlia Bosch m´ha reportat molt cops a la infància i a records que tenia amagats ja que va ser una etapa que la recordo com molt feliç i amb la pèrdua del meu pare a vegades hem feia mal recordar aquelles etapes , però aquest cop no.
Bosch mostra un gran talent en donar-li una dimensió filosòfica i transcendent a la quotidianitat i m´he adonat que molts cops jo sento i penso en coses que veig i que la resta segurament ni se n’adonen.
És aquesta sensibilitat la que fa que al llegir el llibre senti tantes emocions.
divendres, 6 de novembre del 2009
Ordinadors a les aules: Chat y apunts del treball colaboratiu
Us adjunto l´adreça de la nostra presentació on-line.
A més a més , adjunto l´adreça on podem veure com s´ha fet el treball colaboratiu amb el google docs i les meves companyes.
Penso que es una eina molt útil per fer treballs en grup , ja que desde casa hem pogut entrendre qué volem i com ho volem fer.
Ens servirà per nosaltres mateixos i per ensenyar-lo el dia de demà als nens cara a que treballin de forma colaborativa amb la resta de companys.
A més a més , adjunto l´adreça on podem veure com s´ha fet el treball colaboratiu amb el google docs i les meves companyes.
Penso que es una eina molt útil per fer treballs en grup , ja que desde casa hem pogut entrendre qué volem i com ho volem fer.
Ens servirà per nosaltres mateixos i per ensenyar-lo el dia de demà als nens cara a que treballin de forma colaborativa amb la resta de companys.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Lectura a COE i l´exposició del qui ets tú!
Hem fet una lectura en veu alta davant dels companys. penso que es una eina essencial a la que ens hem d´acostumar si volem ser mestres.He estata una mica nerviosa amb lo que he llegit a corre cuita, cosa que s´ha de evitar en próximes ocasions.
L´altre dia vem fe a a classe una exposició mols interessant de totes les fotografies del qui ets tú i aqui veiem com van quedar.
dilluns, 2 de novembre del 2009
Els concerts i els seus moviments...
Sempre he anat a concerts , però concerts de bandes i la setmana próxima aniré al Palau de la Música al meu primer concert sinfònic.Diuen que es molt diferent ,tenen uns costums com apladir quan finalitza la obra no entre moviments i haurem d´estar alerta perque no sembli que no sabem o que no hem estat mai.
Els instruments es divideixen en famílies:
La casa dels instruments
Hem buscat que una sinfonía es una obra que es divideix normalment en cuatre moviments:
Movimient 1º. Vivo, allegro (forma sonata)
Movimient 2º: lento, adagio, un largo o un andante (forma lied)
Movimient 2º: moderado, (minué o scherzo)
Movimient 4º: final, vivo, allegro (forma rondó o rondo-sonata)
ja comentarem com a anat i què hem après.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
