Hi ha un poema de Pablo Neruda que sempre m´ha agradat molt, de fet el porto enganxat a la meva carpeta perquè sempre que el llegeixo em dona força.
Es interessant que al informar-me sobre aquest poema que m´agrada tant, per tal de penjar-ho aquí he descobert que darrera d´aixó hi ha tot un debat. Uns diuen que no es de pablo neruda , unas altres que sí i hi ha opnions de tots tipus i molts surten en castellà com el video que he enllaçat encara que jo el meu el tenia en català.
Finalment penso que es molt llarg i complicat per defensar-ho així que miraré unes altres opcions abans de fer la meva elecció final per la recitació a classe.
Us posso unes estrofes escrit en català tal i com jo el tinc perque ho disfruteu:
Mor lentament qui no viatja,
qui no llegeuix,
qui no escolta música,
qui no troba encant en sí mateix.
Mor lentament
qui destrueix el seu amor propi,
qui no es deixa ajudar.
Mor lentament
qui es transforma en esclau del hàbit,
repetint totes els dies els mateixos camins;
qui no canvia de rutina,
no s´arrisca a vestir d´un nou color
o no conversa amb qui desconeix.
Mor lentament qui evita una passió
i el seu remolí d´emocions;
Mor lentament
qui no canvia de vida quan està insatisfet
amb el seu treball, amb el seu amor;
qui no arrisca lo segur per lo incert
per anar darrera un somni,
qui no es permet un cop a la vida
fugir dels consells donats amb seny...
Vui avui!
Arrisca avui!
Fes avui!
no et deixis morir lentament i no t´oblidis de ser feliç!
Al final us l´he possat sencer.Cal dir que aquest poema i sobretot la estrofa en negreta que us assenyalo m´identifica moltíssim.
El poema me´l va fotocopiar un home vellet de la oficina on treballo m´ho va donar no sé per què just quan estava fent les preinscripcions a la universitat per Magisteri Infantil i encara que portava tot l´any fent guardiola per si entrava(per la possibilitat de no entrar en la pública)i que tenia mil dubtes ja que moltes persones del meu entorn quan vaig pendre la decissió de tornar a estudiar i sobretot un estudi tant diferent als d´abans m´ho qüestionàven. aques poema va arribar a donar-me ànims i aquí estic , tan feliç!!
Penso que era el canvi el necessitava i ha sigut una molt bona decissió.El temps m´ho confirmarà, de moment a treballar!
Avui dia 13/11/2009 han fet els meus companys les primeres recitacions. S´ha vist els nervis del moment i es que no estem molt costumats a parlar en públic i menys a recitar. Estic miran poemes on-line i tinc diversos on fer la meva elecció , esperem que sigui acertada i que els nervis no hem traicionin, si els nens ho podem fer ,...nosaltres també!
Un altre poema que m´ha agradat ha sigut el de la tardor de la Laia. Ha fet amb el audacity una recitació en el seu blog i us la enllaço.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada