Com parlar bé en públic?

“COM PARLAR BÉ EN PÚBLIC” de Joana Rubio i Francesc Puigpelat:

El llibre com parlar bé en públic té dos objectius clars: un, fer-nos entendre que la comunicació oral es molt important i dos,que mitjançant eines i técniques es pot aprendre.

Penso que es cert allò que explica el llibre que es clau sabe parlar en molts moments i que als estudiants mai ningú ens ha ensenyat. Ens diuen que l´habilitat per parlar en públic no es innata. Pot ternir més o menys predisposició natural en l´art de parlar-hi en públic , però la técnica s´ha d´aprendre. Es curiós que en l ántiguitat la retòrica era una de les peces clau en l éducació i en canvi en els nostres dies no es contempla ben bé la possibilitat d´ampliar els nostres coneixements en aquesta vessant tan important.

Els grans oradors tenen un món de tècniques concretes, gestos estudiats i mètodes, que tothom pot aprendre. Descobreix quins són els seus secrets i fes que les teves intervencions públiques, lluny de ser un mal tràngol, es converteixin en ocasions excel·lents per a comunicar i persuadir.

En aquest llibre, hi aprendràs:

- trucs per a superar el pànic de quedar-te en blanc

- recursos per a preparar bé el discurs

- idees per a mantenir el ritme i guanyar-te l'auditori

i moltes coses més.


Joana Rubio (Capellades, 1962) és llicenciada en Ciències de la Informació i treballa com a professora de Tècniques de Comunicació Oral i Escrita a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat redactora d'El Periódico i és consultora de comunicació de l'Institute For LifeLong Learning. Imparteix tallers a la Universitat de Barcelona, a la Universitat de Girona i a la Universitat Politècnica de Cartagena.

Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és llicenciat en Filosofia i col·laborador habitual del diari Avui. Ha escrit diversos llibres, entre els quals: La ruta dels almogàvers, Apocalipsi blanc (Premi Josep Pla), Roger de Flor, el lleó de Constantinoble (Premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa) i Els llops (Premi Carlemany)

Els mitjans audiovisuals i de suport dels dos llenguatges que ja hem tractat (el corporal i l óral) poden ser una ajut a les nostres mancances com oradors, però no hem d´abusar ja que é sla persona la que fà la presnetació i ha de parlar i mirar al ´públic , no ho farà la màquina per nosaltres.

Aquí es on fem una relació transversal entre les dos asignatures del mòdul(Tic i COE), ara entenc més perquè s´ajuten i fins i tot expliquen com exemple de discurs un fet amb l´ajut de un mapa conceptual amb una pluja de idees i el seu procès.

Aquest llibre ens servirà per a moltes coses , per exemple a parlar davant els nens a l´aula i més próxim , fer el debat públic a classe.

Debat i lliga universitaria

Hem de portar a terme una confrontació d´opninions que consistèix en convèncer a l´altre tal i com he visionat al debat de la lliga universitaria.

Què és la Lliga de Debat Universitari? Una competició en la qual, durant quatre dies, diferents equips d'estudiants universitaris debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat. Els equips han d'estar formats per un màxim de 5 persones –dos oradors, dos documentalistes, i un reserva– a més d'un capità. Com es desenvolupa la Lliga? Un mes abans del començament de la competició es fa públic el tema del debat. Els equips no coneixen quina posició han de defensar, a favor o en contra, fins a uns minuts abans de començar cada enfrontament. Un equip de jutges decideix quina argumentació s'ha realitzat amb el màxim rigor i de la forma més convincent possible.

Aqui trobarem el manual de participació i vedeos per veure com fer el nostre discurs de 3 minuts.
El vídeo que hem vist està molt complert com exempl però va guanyar els de la UB i jo penso que ho habíen treballat millor els de la Pompeu Fabra , solament que l´exposició va ser més basada en percepcions i no tant en dades reals com el primer grup.

Hi han dues comanyes , la silvia i la mireia que han fet una molt bona entrada dels debats als bloc que us enllaço.

Farem l ´elecció del tema i mans a la feina noies!

Dies de Pluja

He edidat primer la imatge en el GIMP per que sigués de mida 600*600 i després he grabat al programa audicity una cançò i la meva veu llegint el poema a classe. Després hem anat al movie maker per transformar-ho en pel·lícula i així de bonic ha quedat.
Quina mala pronunciació , perdoneu però estic enconstipada!la próxima serà millor...

A una aula d´infantil serviria per fer les diferents veus dels nens , o alguna activitat de posar cares amb explicacions dels sentiments.
Es molt interessant però m´ha sigut molt dificil per la rapidesa de fer-ho tot però ha quedat bè.

Qué tienes debajo del sombrero?

Aquest documental de Julio Medem, Lola Barrera e Inaki Peñafiel relata la vida de Judith Scott, una escultora norteamericana de 62 anys a la que li arriba el reconeixement internacional despres de viure 36 anys en una institució psiquiàtrica. Judith té Síndrome de Down i es sordomuda. La seva historia, explicada a través dels ulls de la seva germana bessona, Joyce, sense discapacidad, es el detonant d´una pel·lícula en la que viatja al Creative Growth Art Center en California i descubreix a altres personajes increíbles que com la Judith busquen expresarse a través i mitjançant l´art.

¿Qué tienes debajo del sombrero? es una reflexió sobre el aillament que pot provocar una discapacitat, i de com a través del art s´aconsegueix restaurar el cicle de la comunicació.

No solament hem va soptar la situació de la Judith , va ser molt rellevant per mi la història tant d´en Donald que pinta files per què intenta perdres com Danny que repetia idees en linees, sense deixar de banda l´home que duïa la cadira de rodes i té paràlisis celebral i construeix el seu tró o cadira especial amb les mides exactes solament amb el seu cos.

La pel·lícula va fer que m´amoïnés fins al punt que de bon matí van caure algunes llàgrimes ja que no m´esperaba el final del documental amb la mort de la Judith, amb la veritat dels seus dies.

Segons el meu parer, en la nostra vida hi ha un munt de situacions en les que les persones no poden expresar- se i si més no,a aquelles persones que tenen una discapacitat els hi possem unes barreres que fan que no ho puguin fer, encara que vulguin i ho necessitin.

Ells s´expresen amb cos i ànima encara que tinguin mancances motores i he comprobat a partir del documental , per internet que hi han en España asociacions similars com la Fundació d´Artistes Discapacitats o Integrando que funcionen d´una manera similar.

Aquest visionat m´ha servit per dues coses. Una, per plantejarme a llarg termini mirar de fer algún voluntariat o informar-me sobre la educació especial (que ja es un pas i m´interesa) i en segon lloc per veure que sense uns estudis cuadriculats en fitxes deixem que la ment sigui més creativa i perpetem que la raó alhora ampliï fronteres. Una millor qualitat en l´educació actual que penso que s´ha de fer i ara estarà també a les meves mans i podré aportar un grà de sorra per fer dels canvis de l´escola una realitat.

L´Activitat física i l´esport i "Billy Eliot" + imatge tranquilitat

Ahir a classe van finalitzar la tertulia dels llibres. Quedaba per fer el de podem pintar els somnis i ha estat molt bé , enacar que ens ha fet una miqueta curt.També hem portat una imatge que ens donés la connotació de tranquilitat i jo en comptes de portar una he portat varies ja que de tots els viatges que anat fent a llarg dels anys m´han aportat pau. Sempre que surto de Barcelona hi ha una calma dins meu que m´acompanay en el viatge i a cada indret tinc fotos de tranquilitat , ja sigui al mar , als llacs de croacia, a egipte, a una platja,...La única que he portat que no es de algún viatje ha sigut una feta d´un dia de pluja desde la meva finestra. Es cert que els dies de pluja per mi son els pitjors , cambia fins i tot el carácter , però solament si he de sortir de casa. Si estic a casa, amb un té calent i la mare donant voltes pot ser el millor dia de la setmana, es ben curiós.
M´ha sorprés la frase de que “el silenci també ocupa espai”. Pensada , es ben certa ja que el silenci omple indrets molt especials.Estem tan costumats al soroll que no escoltem la calma i també hi és.
Hem parlat de l´eduardo chillida , jo no el conexilla i he buscat informació per veure com fà la seva obra i la sopresa que m´he endut!!!Que si que sé com és la seva obra , perquè la he vist el peine del Viento a Sant Sebastián i a Bilbao i sense tenir ni idea de qué era exactament, tinc fotos i tot amb les escultures ja que em semblàven curioses, però no sabia ni de qui era ni com es miràven.Que
malament!!Ara estic observant les fotos i intentant averguar que intentava que veiés.No vaig saber mirar doncs!

Jo he fet una intervenció parlant d´una pintura que surt una parella nua o nou dofins i la manera diferent de la mirada de l´adult que solament veu a la parella o els nens que tan sols veuen dofins. La he buscat i la posso aquí també perque la mireu:
Qué veus una parella o nou dofins??

A més a més a classe vam parlar de la activitat física i l´esport de manera que cadascú ha viscut la educació física de la seva escola de maneres molt diverses.
Hem fet un llistat de esports posibles a fer a escola i amb sortides extraescolars com les que tenim nosaltres el dilluns 16 de novembre del naturpark i hem parlat del visionat de la pel·lícula de Billy Eliot com exemple

Qualitat del so silenci: Joc núvols i tempesta

FIXA DE QUALITAT DE SO – SILENCI- ZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz:
JOC DE NÚVOLS I TEMPESTA


· EDAT :

Aquesta activitat va digigida aun grup de P4 (nenes de 3 a 6 anys) per la peculiaritat que han de moures en cercle de forma lenta i rápida segons li marqui la profesora el ritme.

· OBJECTIU:

Imitar una situació de pluja i descobrir els diferents sons i alhora reconèixer quan es fà soroll i quan es silenci.
Buscar les possibilitats sonores del propi cos( en el meu cas amb els peus) e imitar els sons que algún cop hem sentit com es la pluja i sobretot resproduir un ambient sonor com es la tempesta.

· ACTIVITAT:

En el joc de la tempesta els propis nens son núvols i caminen suaument sense fer so, es a dir en silenci. Quan jo colpejo un pandero es produeix la tempesta i caminen amb força fent soroll. Quan deixo de colpejar, torna el silenci, s´ha acabat la tempesta i així repetidament.

Wikipèdia- Viquipèdia-Eduwiki.cat

Hem aprés diferents tipus de enciclopèdies a consultar per diferents edats.ja coneixia la wikipèdia

A Eduwiki.cat es un portal fet per nens de 6 a 16 anys -amb revisó dels adults- hem entrat a les fases de la lluna que está fet amb un servei "slideshare"(equivalent al google) que permet entrar presentacions per ser penjades a la xarxa i que després es poden consultar. Penso que es una eïna d´utilitat práctica per explicar diferents coses. Té uns principis normatius alhora de penjar i participar a la xarxa.

Es important després contrastar diverses fonts d´informació per contrastar i saber quina fiabilitat té.

La llamada crisis de los veintitantos-reflexión-

VEINTITANTOS... (la llamada crisis del cuarto de la vida)
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te encuentras a ti mismo desafanandote de la multitud más
>>>>>>>>>que en cualquier otro momento de tu vida.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a sentir inseguro y te preguntas dónde estarás
>>>>>>>>>en un año o dos, pero luego te asustas al darte cuenta que
>>>>>>>>>apenas sabesdónde estás ahora.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a dar cuenta que hay un montón de cosas sobre ti
>>>>>>>>>mismo de las que no sabías y que quizás no te gusten.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a dar cuenta que tu círculo de amigos es más
>>>>>>>>>pequeño que hace unos años atrás...
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te das cuenta que cada vez es más difícil ver a tus amigos y
>>>>>>>>>coordinar horarios... por diferentes cuestiones:
>>>>>>>>>trabajo, estudio, pareja, etc... y cada vez disfrutas más de
>>>>>>>>>esa cervecita que sirve como excusa para charlar un rato.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Las multitudes ya no son
>>>>>>>>>"tan divertidas"... hasta a veces te incomodan.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>... Y extrañas la comodidad del colegio, de los grupos,
>>>>>>>>>de socializar con la misma gente de forma constante. Pero
>>>>>>>>>te empiezas a dar cuenta que mientras algunos eran
>>>>>>>>>verdaderos amigos, otros no eran tan especiales después de
>>>>>>>>>todo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te empiezas a dar cuenta que algunas personas son egoístas y
>>>>>>>>>que a lo mejor, esos amigos que creías cercanos
>>>>>>>>>no son exactamente las mejores personas que has conocido y
>>>>>>>>>que la gente con las que has perdido contacto resultan ser
>>>>>>>>>amigos de los mas importantes para ti.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Ríes con más ganas, pero lloras con menos lágrimas, y con
>>>>>>>>>más dolor.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te rompen el corazón y te preguntas cómo esa persona que
>>>>>>>>>amaste tanto te pudo hacer tanto mal.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>O quizás te acuestes por las noches y te preguntes por qué
>>>>>>>>>no puedes conocer
>>>>>>>>>a alguien lo suficientemente interesante como para querer
>>>>>>>>>conocerlo mejor.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Y pareciera como si todos los que conoces ya llevan años de
>>>>>>>>>novios y algunos empiezan a casarse.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Quizás tú también amas realmente a alguien, pero
>>>>>>>>>simplemente no estás seguro si te sientes preparado para
>>>>>>>>>comprometerte por el resto de tu vida.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Atraviesas por las mismas emociones y preguntas una y otra
>>>>>>>>>vez, y hablas con tus amigos sobre los mismos temas porque
>>>>>>>>>no terminas de tomar una decisión.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Los ligues y las citas de una noche te empiezan a
>>>>>>>>>parecer baratos y emborracharte y actuar como un idiota
>>>>>>>>>empieza a parecerte verdaderamente estúpido.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Salir tres veces por fin de semana resulta agotador y
>>>>>>>>>significa mucho dinero para tu pequeño sueldo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Miras tu trabajo y quizás no estés ni un poco cerca de lo
>>>>>>>>>que pensabas que estarías haciendo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>... O quizás estés buscando algún trabajo y piensas que
>>>>>>>>>tienes que comenzar desde abajo y te da un poco de miedo.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Tratas día a día de empezar a entenderte a ti mismo, sobre
>>>>>>>>>lo que quieres! y lo que no.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Tus opiniones se vuelven más fuertes. Ves lo que los demás
>>>>>>>>>están haciendo y te encuentras a ti mismo juzgando un poco
>>>>>>>>>más de lo usual porque de repente tienes ciertos lazos en tu
>>>>>>>>>vida y adicionas cosas a tu lista de lo que es aceptable y
>>>>>>>>>de lo que no lo es.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>A veces te sientes genial e invencible y otras... solo,
>>>>>>>>>con miedo y confundido.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>De repente tratas de aferrarte al pasado, pero te das
>>>>>>>>>cuenta que el pasado cada vez se aleja más y que no hay otra
>>>>>>>>>opción que seguir avanzando.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Te preocupas por el futuro,
>>>>>>>>>préstamos, ;dinero... y por hacer una vida para ti. Y
>>>>>>>>>mientras ganar la carrera sería grandioso, ahora tan sólo
>>>>>>>>>quisieras estar compitiendo en ella.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Lo que puede que no te des cuenta es que todos los que
>>>>>>>>>estamos leyendo esto nos identificamos con ello.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Todos nosotros tenemos "veintitantos" y nos gustaría volver
>>>>>>>>>a los 17-18 algunas veces.
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Parece ser un lugar inestable, un camino en tránsito,
>>>>>>>>>un desbarajuste en la cabeza... pero TODOS dicen que es la
>>>>>>>>>mejor época de nuestras vidas y no tenemos que
>>>>>>>>>desaprovecharla por culpa de nuestros miedos...
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>Dicen que estos tiempos son los cimientos de nuestro futuro.
>>>>>>>>>Parece que fue ayer que teníamos18... ¿¡Entonces mañana
>>>>>>>>>tendremos 30! ?
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>¿¿¿¡¡¡Así de rápido!!!???
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>HAGAMOS VALER NUESTRO TIEMPO... ¡QUE NO SE NOS PASE!
>>>>>>>>>
>>>>>>>>>La vida no se
>>>>>>>>>mide por las veces que respiras, sino por aquellos momentos
>>>>>>>>>que te dejan sin aliento...

Aquesta reflexió desde que la vaig llegir als vintidos anys sempre m´ha fet pensar, així que us la posso pe compartirla!

Revisió del "Qui ets tú?"

AL FINAL QUI ETS TU?


“ El món està a les mans d'aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els somnis. Un té a les seves mans el color del seu dia però no perdis de vista que moltes mans fan més lleuger el treball”

La recordo molt bé, ja que ara fa tn sols un mes. Arribava carregada i tremolosa però a la vegada i contràriament d’aparença segura, sòlida i protegida. Caminava deixant marcades les seves pròpies petjades des de la porta fins arribar a l’aula .No anava perduda com la resta dels companys , potser pel fet d’anar acompanyada per una noia coneguda, encara tot i ser el primer dia de classe.

Es una jove de complexió vigorosa .Els nombrosos cabells li queien meticulosament al llarg de l’esquena com si d’una catifa es tractés, deixant entreveure un gran tupit de rínxols i dens moviment de bucles, separats cuidadosament suposo que per un manteniment diari.
De nas més aviat rodó,gairebé llençant a camusa i de cara expressiva, fresca i jovial. Els seus ulls ennegrits eren vius,desperts i grans, tan grans en proprció al seu rostre i d´actitud alerta i observadora que semblaven com si volguessin sortir a saludar-me. Son ulls de pestanyes llargues,arrissades i espesses que van a conjunt amb la seva morena cabellera però alhora son plens d’una innocència embaucadora,cosa que em recordava als meus propis anys anteriors. Porta les celles poblades, gruixudes , brunes i perfectament arquejades que li fan un pont perfecte a la mirada penetrant que deixa entreveure darrera d’algun rínxol caigut a la tardor.

Les seves mans són de caire càlid, sensibles i en ocasions, en observar-les fent manualitats es desprenen de la decoració de ferro (que normalment suporta el seu dit del cor) i es transformen en un instrument de precisió per treballar de forma meticulosa,ferm i amb exactitud sobre les línees.

D'indumentària i vestimenta senzilla, però moderna, contemporània i actual alhora. Les seves orelles sempre van carregades amb arracades de gran grandària, cridaneres i llampants. Arracades que tenen el rol de recordar-nos la seva feminitat i sensualitat.
Vesteix amb camisoles amples i transparents i les cames les cobreix d’unes malles negres que envolten la seva figura.

Li sobresurt del rostre una gran boca , amb un somriure continu.Té uns llavis riallers i petoners que denoten positivisme i felicitat. Llavors la seva boca arrodonida i amb les dents perfectament alineades(cosa que no em sorprendria si em confirmés que va dur aparells a la seva infància) van dir el primer “hola”.

Tres o quatre dies després ja parlem dins i fora de la petita aula. Aquesta aula espera impacient els canvis que sorgiran segons l’activitat que haurem de fer. Un dia l´aula es plena de coloraines, formes i eines per a transformar de forma creativa un objecte i un altre és més fosca, quadrada i organitzada per a treballar altres aspectes més teòrics. Aquesta última té taules de fusta blanques amb un afegit de fusta que fa que sembli que cadascun de nosaltres som pintors.

Entren olors diversos pels finestrons. L´aula té grans orificis que deixen penetrar l’olor dels arbres en dies de pluja i els sorolls de l’escola més propera.

En tot aquest temps, la noïa encoberta i sens nom explícit ha decidit no fer-ne pública la seva identitat fet que deixa entreveure que a lo millor no es tan segura com semblava en una primera impressió.
No negaré que no tinc ganes de revelar-ho, però prometo que no ho faré .
Serà el nostre secret i l inici d’una possible amistat.

Canal escrit/Canal Oral i l´exposició oral que ens amoïna...

Primer un cop feta la lectura del article vaig fer un cuadre comparatiu dels dos tipus de comunicació.A l´aula han sortit moltes coses que no m´había parat a aprofundir, així que l´he agaft i l´he modificat i/o ampliat amb tota la informació i el resultat es que tenim un cuadre que classifica els diversos tipus de comunicació segons el temps i l ´espai d´emissió i recepció del missatge i va desde : la comunicació oral pura(diàlegs cara a cara i/o conferencies que es el mateix lloc mateix temps)a l ´escrit com por ser una carta o una postal(que es característic de una situació donada en diferents llocs i diferents moments).
Aquests son els dos extrems i per tant els models de referencia per tal d´entendre el cuadre de diferències entre el canal l´oral i l ´escrit.

Tot aquest aprenentatge de la classe d´avui i de divendres passat sobre l´oral i l´escrit penso que ha estat per entendre i poder ubicar la exposició oral en una part intermitja entre els dos canals (l´auditiu i l´escrit) tenint i formant par de tots dos amb característiques de l´ún i del l´altre com si d´un fill es tractés amb característiques de l´adn dels pares.
hem parlat que potser té més caracteristiques de l´escrit per la el·laboració i preparació que porta al darrera , però no deixa de ser una canal auditiu on la expressió corporal i el llenguatge no verbal té molt a veure.

A més a més hi trobo un material força important el dossier que ens ha repartit la Rosa i que ha recalcat com "la nostra biblia". A mida que aaven fullejant els fulls em donava compte que algunes coses si que ho porto fent fà molts anys com a metodologia i en canvi d´altres no, així que hauré de tenir-ho en compte.
Per exemple ,un cop finalitzada la feina la repaso per revisar la coherència i cambio frases però en l´ordinador vell de casa no sé perquè no se m´instal·la l´autocorrector de català cosa que fà que deixi faltes de ortografia que fan mal els ulls, així que li comentaré novament a en Jordi -mestre d´educació TIC- a veure si em pot ajudar en l ´instal·lació.

A sigut interessant cara a la exposició que haurem de preparar.

L´observació d´anuncis :

El divendres vam fer referència a la tercera part del titol de l´asignatura (digital) i per aquesta esmena ens van possar tres anuncis de televisió per tal que ens fixéssim en la lluminositat dels anuncis i canvis de llum, els efectes sonors i els moviments i ritmes.

El primer anunci va ser el de l´escola del corte inglés on mostren una roba resistent en una escola activa i antiga, on la música càssica interromp a la sortida i finalitzacions de les classes que les denten com aburrides i l´alegria es en acabar les classes i començar el cap de setmana o les vacances on el missatge clau es:"fora de l ´aula al carrer es on està la vida".

En el segon anunci ens adonem que tracten a les dones ja de ben petites com a coquetes i ens envien indirectament el missatge que no passa res per abandonar un gosset i encara i tot quan els veïem ens fan riure i juguem amb aquesta primera visió que farà que li prestem atenció i que hi parlem d´ells.

En el tercer anunci ens mostra el valor material de les coses.

he buscat els anuncis a you tube per fer links desde la entrada però no m´ha sigut possible encontrar-los. Si algú es tan amable i els troba que hem fiqui un comentari d´on siusplau.

Gràcies,

Itinerari sonor: de casa a la universitat

Només sortir de la universitat he escoltat de lluny com un gos lladrava, després les petjades d´una companya de classe que duïa tacons.
El soroll d´una moto que pasava a tota pressa i de diversos coches. Un cop dins del autobús que agafo de tornada a casa(trajecte d´una hora) m´he assaventat de sons que normalment ni els escoltava o que no prenia atenció com per exemple:
El obrir i tacnacr de les portes , que sonen com si d´una manxa de bicicleta es tractés.
L´acceleració o frenada del motor del propi autobús.
El só del MP3 del noi del seient del costat i el fullejar de les pàgines del 20 minuts de la noia del devant.
M´he fixat que sonava fins i tot la cremallera de la xaqueta d´un xicot que estava a la porta i el caminar de la gent que passa pel costat.
Un dona a tret les claus abans de sortir i li ha sonat el teléfon móbil amb una melodía típica del estiu:summers.
El claxon dún cotxe que li ha pitat a l´autobús nostre quan s´hi incorporava al carril i algunes motos que pasaven a prop nostre.
El pitar típic de cada parada i les bosses de la gent que porten de la compra.
El tossir d´una dona y les gomes de la carpeta d´una noia que no deixava de tancarla i obrirla per mirar coses.
També he escoltat el picar de les targetes al entrar i els xisclet de la rampa per minusvàlids.

En baixar del autobús he escoltat més cotxes i les trepitjades de una persona que anava davant meu baixant les escales i ja he arribat a casa.



Es interessant aquesta activitat per recalcar que no sempre estem alerta i prenem atenció a sons que son quotidians a la nostra vida.
Fixem-nos en els sons!!!

Llenguatge musical a seminari?L´entorn sonor...

Ahir la calsse em va sorprendre moltíssim i sobretot en finalitzarla em va fer rumiar molt.Vaig estar tota la tarda a la feina donan-li voltes al meu tipus de veu i vaig tenir que realitzar la busqueda de les caracterñistiques d´una veu nasal , inconvenients pel perfil de mestre i com educarla mitjançant exercicis.
Vam fer divereses activitats molt amenes a classe on cadascú deïa el nom de l ´altre de la forma més original i després tots vam dir la frase "Coneguem les nostres veus" modulant el tó segons la nostra intenció.
Hi habíen de molst tipus desde la veu dolça com un pastís o com una veu de mestre, fins veus enfadades , simpàtiques, serioses, clares, divertides i autoritàries.
En el meu cas van dir que tinc una veu molt autoritària i imperativa i alhora molt nasal, com comentaba.Son crítiques que no em van agradar gens però que quan ho he estat rumiant penso que hauré de fer un esforç més gran que la resta per adaptar-me a una veu més placentera o reconciliadora.
Tot seguit hauré de dir-vos que també penso que es per nervis, per que no acostumo a enraonar en català i costa fer-ho tot seguit perque la meva ment ho tradueix i no totes les paraules surten en el moment precís que les necessites i a lo millor també no se´n donen compte que la pròpia inseguretat que tinc endins i que moltes persones mostren, fà a la vegada que sorti un tó molt més segur, com si fós un mètode de defensa cap a la resta i no per que no estigui a gust dins el grup, que no es el cas.

De la informació que he tret d´Internet arrel dels vostres comentaris puc indicar que una veu nasal es pot modelar amb exercicis que tonifiquin el vel del paladar i aprenent a aixecarlo durant la emissió del so.
Tenir una veu nasal o que t´ho comentin no sona vé , però quan llegeixes tot lo que m ´he imprés encara es pitjor.Possa que la teva veu sona com asfixia forçada, veu discordant i consonants imprecises amb frecuencies lentes...vaya tota una alegría!
Gràcies que possen exercicis per corregir quest defecte , em possaré mans a la feina!

Qui ets tu?

QUI ETS TU?


“ El món està a les mans d'aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els somnis. Un té a les seves mans el color del seu dia però no perdis de vista que moltes mans fan més lleuger el treball”

La recordo molt bé, ja que ara fa un mes tan sols. Arribava carregada i tremolosa però a la vegada contràriament d’aparença segura, sòlida i protegida. Caminava deixant marcades les seves pròpies petjades des de la porta fins arribar a l’aula .No anava perduda com la resta , potser pel fet d’anar acompanyada encara tot i ser el primer dia de classe.

Es una noïa de complexió vigorosa .Els nombrosos cabells li queien meticulosament al llarg de l’esquena com si d’una catifa “Saxony” es tractés, deixant entreveure un gran tupit de rínxols i dens moviment de bucles, separats cuidadosament per un manteniment diari.
De nas més aviat rodó,gairebé llençant a camusa i de cara expressiva, fresca i jovial. Els seus ulls ennegrits eren vius,desperts i grans, tan grans i d´actitud alerta i observadora que semblava com si volguessin sortir a saludar-me. Son ulls de pestanyes llargues,arrissades i espesses a conjunt amb la seva morena cabellera però alhora son plens d’una innocència embaucadora,cosa que em recordava a anys anteriors. Porta les celles poblades, gruixudes , brunes i perfectament arquejades que li fan un pont perfecte a la mirada penetrant que deixa entreveure darrera d’algun rínxol caigut a la tardor.

Les seves mans són de caire càlid, sensibles i en ocasions en observar-les fent manualitats es desprenen de la decoració de ferro que normalment suporta el seu dit del cor i es transformen en un instrument de precisió per treballar de forma meticulosa,ferm i amb exactitud sobre les línees.

D'indumentària i vestimenta senzilla, però moderna, contemporània i actual alhora. Les seves orelles sempre van carregades amb arracades de gran grandària, cridaneres i llampants. Arracades que tenen el rol de recordar-nos la seva feminitat i sensualitat.
Vesteix amb camisoles amples i transparents i les cames les cobreix d’unes malles negres que envolten la seva figura.

Li sobresurt del rostre una gran boca , amb un somriure continu en aquests llavis riallers i petoners que denoten positivisme i felicitat. Llavors la seva boca arrodonida i amb les dents perfectament alineades(cosa que no em sorprendria si em confirmés que va dur aparells a la seva infància) van dir el primer “hola”.
Tres o quatre dies després ja parlem dins i fora de la petita aula. Aquesta aula espera impacient els canvis que sorgiran segons l’activitat que haurem de fer. Un dia es plena de coloraines, formes i eines per a transformar de forma creativa un objecte i un altre és més fosca, quadrada i organitzada per a treballar altres aspectes més teòrics. Aquesta última té taules de fusta blanques amb paletes anti-cops com un afegit si cadascun de nosaltres fóssim pintors. Entren olors diversos pels finestrons. L´aula té grans orificis que deixen penetrar l’olor dels arbres i els sorolls de l’escola més propera.

En tot aquest temps, la noïa encoberta i sens nom explícit ha decidit no fer-ne pública la seva identitat fet que deixa entreveure que a lo millor no es tan segura com semblava en una primera impressió, al primer cop d’ull.
No negaré que no tinc ganes de revelar-ho, però prometo que no ho faré .
Serà el nostre secret i l inici d’una possible amistat.

El meu joc de so-silenci

Hem fet grups a l´aula de set persones.Per sorteig m´ha tocat exemplificar el próxim dia de classe una activitat o exercici de silenci.
Ja he pres la decissió: Jugareu amb mi al joc "Rei del Silenci"!!Us explico com anirà.

Es tria un rei, al qaul s´embenaran els ulls.S´asseurà a terra i davant d´ell tindrà el "tresor"(un picarol que jo portaré, una campaneta o un altre objecte que soni per poc que es bellugui).
La resta dels companys estarem allunyats i tothom ha d´estar en silenci total i absolut. Un dels companys que jo assenaylaré amb el dit se li acostarà poc a poc i l´intentarà robar el tresor. En endur-se´l, si sona i el rei el sent, aquest l´haurà d´assenyalar amb el dit. Un cop descobert el lladre, aquesta pasarà a ser el nou "rei del silenci".Si no el descobreix,el joc continuarà amb un altre lladre.

teniu ganes de jugar?? ZZZZZZZZZZZZZZZZZzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzzz

Diferències entre el lleguatge escrit i l´oral

Primer un cop feta la lectura del article vaig fer un cuadre comparatiu dels dos tipus de comunicació.A l´aula han sortit moltes coses que no m´había parat a aprofundir, així que l´he agaft i l´he modificat i/o ampliat amb tota la informació i el resultat es que tenim un cuadre que classifica els diversos tipus de comunicació segons el temps i l ´espai d´emissió i recepció del missatge i va desde : la comunicació oral pura(diàlegs cara a cara i/o conferencies que es el mateix lloc mateix temps)a l ´escrit com por ser una carta o una postal(que es característic de una situació donada en diferents llocs i diferents moments).
Aquests son els dos extrems i per tant els models de referencia per tal d´entendre el cuadre de diferències entre el canal l´oral i l ´escrit.

Tot aquest aprenentatge de la classe d´avui i de divendres passat sobre l´oral i l´escrit penso que ha estat per entendre i poder ubicar la exposició oral en una part intermitja entre els dos canals (l´auditiu i l´escrit) tenint i formant par de tots dos amb característiques de l´ún i del l´altre com si d´un fill es tractés amb característiques de l´adn dels pares.
hem parlat que potser té més caracteristiques de l´escrit per la el·laboració i preparació que porta al darrera , però no deixa de ser una canal auditiu on la expressió corporal i el llenguatge no verbal té molt a veure.

A més a més hi trobo un material força important el dossier que ens ha repartit la Rosa i que ha recalcat com "la nostra biblia". A mida que aaven fullejant els fulls em donava compte que algunes coses si que ho porto fent fà molts anys com a metodologia i en canvi d´altres no, així que hauré de tenir-ho en compte.
Per exemple ,un cop finalitzada la feina la repaso per revisar la coherència i cambio frases però en l´ordinador vell de casa no sé perquè no se m´instal·la l´autocorrector de català cosa que fà que deixi faltes de ortografia que fan mal els ulls, així que li comentaré novament a en Jordi -mestre d´educació TIc- a veure si em pot ajudar en l ´instal·lació.

A sigut interessant cara a la exposició que haurem de preparar.

Actualitat educativa Sessió 2

Vam parlar sobre que totes les experiències i aportacions que fem a classe suposen un avenç positiu per nosaltres quan representen la futura superació de mètodes i teories tradicionals.
A partir de les investigacions que hem anat veient en les actualitats educatives s’ha aconseguit adequar-les i millorar-les a la realitat educativa-social i cultural que viuen els infants.
Tots aquests canvis han canviat el paper del mestre .
Hem tret una conclusió: és imprescindible el reciclatge constant del mestre per adequar la seva intervenció educativa.
Van fer com a notícia important :

• OFERIR DINERS ALS ESTUDIANTS PER ANAR A CLASSE EN FRANÇA?

Tots vam tenir la opinió clara , que per tal d´evitar l’absentisme escolar no pensem que sigui una bona eina el premi de pagar-li la assistència com a premi .
Pensem que seria molt negatiu pels valors que volem inculcar a la societat i als futurs ciutadans, arribar a aplicar aquesta mida.

Mapa conceptual en programari lliure

Aquest mapa tan sencill , és un exemple a seguir per poder fer molts altres més amplis.
És una eina que ens pot servir per estudiar per als exàmens , per exemple fent-nos una pluja d´idees dels conceptes més principals i extraure les idees a estudiar.

En termes més futurs , podem utilitzar els mapes conceptuals per ensenyar als nens a organitzar idees abstractes que tinguin sobre un tema en concret que estem fent sobre algún projecte. Jo ho vaig veure coom l´utilitzen en l´escola de rellinars que vaig anar en la setmana extraordinaria i aquí us posso una foto per què veieu com va ser.


Mapa conceptual

En aquest cas estàven estudiant les muntanyes i els pobles de la vora i van fer la feina de forma manual , però penso que podria haver sigut profitós aplicar-ho amb l´eina d´un mapa conceptual i després fer aquesta feina més manual per completar el projecte.

Treball col·laboratiu amb els documents de google

Proposem als companys que omplin aquest formulari

Hem treballat molt tot el grup per fer servir les eines de google docs , totes juntes i provant a fer-ho des de casa que era un dels nostres objectius. controlar les eines , entredre en quin moments les podem fer servir i sobretot aplicar en la professió escollida.
Pensem que ha estat gratificant ja que al começament anàvem molt perdudes, però un cop que vam anar fent assaig-error amb proves i pràctiques ara semblen eines molt fàcils d´utilitzar.

A tots aquells que encara aneu perduts amb les TIC us proposo que sigueu obstinats , per què un cop les domneu tindreu a l´abast un munt d´oportunitats noves i un ventall ampli per aplicar a la nostra futura escola i les relacions entre nosaltres , els nens , el pares i la resta de mestres!

Actualitat educativa Sessió 1

En aquesta primera sessió han ofert notícies per mi molt interessants ja que feia molt temps que sortíen per les notícies, televisió, periòdics i ràdio com van ser:

PRIMER GRUP:

Les noves activitats extraescolars incloses en el nou PCEE Plà català de l´esport
La LEC , llei per modernitzar l ´educació mitjançant cuatre punts bàsics:
Trilingüisme
beques i ajuts
Noves tecnologies( plà nou incorporant ordinadors portàtils financiats la meitat del cost per la Generalitat e implantats desde l´anys cinquè de la ESO)
Canvi en les vacances a partir de 2010/2011 (inici de curs abans a setembre i una setmana de vacances al febrer).

La GRIP A i els inicis de l´escola(partidaris de l´entrada escalonada dels alumnes i adaptacions a la situació actual)

SEGON GRUP:

Plà Bolònia
Premi Blanquerna
Curs del 63 , nou programa de Tv.
Cal premiar l ésforç en l´estudi amb premis?Pagra per estudiar?

Ha intervingut quasibé tothom, encanra que penso que hi han veus que no he escoltat, suposo que mica en mica entrarán a debat també.
He donat la meva opinió,però alhora m´ha sobtat gratament que hi habíen dos persones(que no eren les que habíen de fer la exposició) que estàven molt informades sobre els temes tractats cosa que m´ha fet pensar en que jo no m´interesso tant per els temes d´actualitat i que segurament al darrera hi ha una certa desconfiança als mitjans de comunicació.
Sóc de les que penso que cada canmal té una tendéncia. Quan vàrem parlar d´aixó a classe me´n vaig enrecordar que quan el meu germà veu els esports i canvia de canal per veure lo mateix que fà un minut , sempre li dic però canvia ja a una altre cosa que es igual i sempre em diu: no mira com ho expliquen la mateixa cosa desde un altre punt de vista. I es ben cert!
En conclusió , estis d´acord en que s´ha de ser cuitadans més crítics i reflexius i saber gestionar i recontrastar les inofrmacions que ens dónem els diversos canals o mitjans de comunicació.


També hem treballat la formulació de preguntes, ha sigut un primer contacte.Anirè llegint els diaris i veient la tele per veure si endevino...
Quines seràn les próximes notícies??I al estar més informada a veure si li trec més suc...

reflexió sobre el video: L´Escola mata la creativitat?

Avui a classe de COE ens ha possat un vídeo per reflexionar sobre la creativitat i el paper de l´escola , vist alhora desde un punt de vista dels ítems de la comunicació oral i com ha de ser un bon discurs i les eines d´un bon comunicador com per a mi es en aquesta cas aquest autor,que per cert no cal dir que l´acabo de conéixer: Sir Ken Robinson.
Penso que fà unes bones reflexions sobre la actualitat educativa i haig de dir que el discurs ha sigut molt interessant i el recomando a qui no l´ha vist encara.
Quan ha començat ha parlar en el video he tingut la sensació que tota la classe s´ha quedat en silenci , penso que perquè ha dit veritats i al dir-les amb humor, encara i tocant en el discurs temes seriosos,ens ha fet riure i sobretot pensar.
A veure si a la nostra exposició tenim les mateixes sensacions no nois??



El veurem mil cops!

Com publicar un full de cálcul de GoogleDocs i com fer un formulari?

Hem aprés amb les TIC a fer servir una eina molt interessant, com crear i publicar un quëstionari i veure així les respostes.
L´hem fet servir aquest qüestionari en concret a la feina del nostre territori i ens ha servi de molt, però li veig unes altres vessants més que després explicaré.

Penso que pot ser molt interessant inclós per si el dia de demà hem de fer propostes a l´escola de canvis als pares sobre l´educació o altres temes diversos a tractar abans d´una reunió i poder donar idees sobre aquestes respostes al claustre de professors per tal que estiguin més estudiades i elaborades per una millor comprensió dels pares.

Sempre que s´intenten proposar canvis els pares i tothom quasi bé són reticents per què no se sap cap a on anirás amb aquests canvis, si a pitjor o millor com pensaves. És per això que si es fà un bon estudi i amb aixó una bona proposta tens molt a guanyar per què tot sorti correctament i amb el suports corresponents.

Com editar una presentació de GoogleDocs?

Aquesta presentació ha sigut un exemple de com publicar una presentació de GoogleDocs al nostre blog. Es molt interessant per tal que podem fer de forma integrada la visualització d´aquesta presentació a la mateixa vegadas desde diferents llocs.
La tendència actual de les noves tecnologies es a treballar amb instalacions i aplicacions accesibles en línea on-line i aquestes eines que estem veient a classe de TIc fan que en un futur siguem mestres més eficients i creatius tecnológicament parlant.

Com publicar un arxiu de Googledocs en el meu blog???

portada
index

1. introducció
2. blocs
3. blocosfera

Aquesta práctica ha estat molt útil per tal de poder compartir amb tota la classe i els tutors els meus arxius i treballs sense tenir que omplir memòria del pendrive.Es una eina molt pactica a fer sevir.
Avui hem vist a classe un nou editor de textos diferent al word , " el GoogleDocs".

introducció

---

blocs

blocosfera

L´elecció del poema a recitar....

Hi ha un poema de Pablo Neruda que sempre m´ha agradat molt, de fet el porto enganxat a la meva carpeta perquè sempre que el llegeixo em dona força.
Es interessant que al informar-me sobre aquest poema que m´agrada tant, per tal de penjar-ho aquí he descobert que darrera d´aixó hi ha tot un debat. Uns diuen que no es de pablo neruda , unas altres que sí i hi ha opnions de tots tipus i molts surten en castellà com el video que he enllaçat encara que jo el meu el tenia en català.
Finalment penso que es molt llarg i complicat per defensar-ho així que miraré unes altres opcions abans de fer la meva elecció final per la recitació a classe.
Us posso unes estrofes escrit en català tal i com jo el tinc perque ho disfruteu:

Mor lentament qui no viatja,
qui no llegeuix,
qui no escolta música,
qui no troba encant en sí mateix.

Mor lentament
qui destrueix el seu amor propi,
qui no es deixa ajudar.

Mor lentament
qui es transforma en esclau del hàbit,
repetint totes els dies els mateixos camins;
qui no canvia de rutina,
no s´arrisca a vestir d´un nou color
o no conversa amb qui desconeix.

Mor lentament qui evita una passió
i el seu remolí d´emocions;
Mor lentament
qui no canvia de vida quan està insatisfet
amb el seu treball, amb el seu amor;
qui no arrisca lo segur per lo incert
per anar darrera un somni,
qui no es permet un cop a la vida
fugir dels consells donats amb seny...

Vui avui!
Arrisca avui!
Fes avui!

no et deixis morir lentament i no t´oblidis de ser feliç!

Al final us l´he possat sencer.Cal dir que aquest poema i sobretot la estrofa en negreta que us assenyalo m´identifica moltíssim.
El poema me´l va fotocopiar un home vellet de la oficina on treballo m´ho va donar no sé per què just quan estava fent les preinscripcions a la universitat per Magisteri Infantil i encara que portava tot l´any fent guardiola per si entrava(per la possibilitat de no entrar en la pública)i que tenia mil dubtes ja que moltes persones del meu entorn quan vaig pendre la decissió de tornar a estudiar i sobretot un estudi tant diferent als d´abans m´ho qüestionàven. aques poema va arribar a donar-me ànims i aquí estic , tan feliç!!
Penso que era el canvi el necessitava i ha sigut una molt bona decissió.El temps m´ho confirmarà, de moment a treballar!

Avui dia 13/11/2009 han fet els meus companys les primeres recitacions. S´ha vist els nervis del moment i es que no estem molt costumats a parlar en públic i menys a recitar. Estic miran poemes on-line i tinc diversos on fer la meva elecció , esperem que sigui acertada i que els nervis no hem traicionin, si els nens ho podem fer ,...nosaltres també!



Un altre poema que m´ha agradat ha sigut el de la tardor de la Laia. Ha fet amb el audacity una recitació en el seu blog i us la enllaço.

Preparant el qui ets tú!...Tú pots ser el/la protagonista!

Ja portem uns dies desde els inicis de les classes i vaig observant als companys i companyes per tal de fer una elecció de la persona del qui ets tú acertada.Com anem coneixent-nos una mica més dia a dia , doncs cada cop que me´ls trobo els hi observo les arrecades,les ulleres sine en porten , les sabates o les mans per tal que quan tingui la camara de fotografiar pugui captar totes les impresions que m´aporten.

Volía compartir amb vosaltres que m´ha vingut una inspiració i ja tinc la elecció feta...próximament ho penjarem!

La Marta ens ha fet una descripció de l´Anna que per mi és molt encertada!

Emocions , un llibre emocionant!!

Començaré dient que aquesta lectura d´emocions literalment m´ha emocionat. No sé com serán les altres opcions de lectura però la meva m´ha fet reflexionar sobre la figura del mestre en l áula i fora d´aquella com a profesional i com a persona observant que tal i com pensava la figura del mestre no solamente es ensenyar ell sino aprendre de les petites persones que té al davant a l´escola.
Aquesta mestre mostra el fruit de la seva feina de una manera molt psicológica i es denota que el paper de l'educador en l'Educació Infantil és potser un dels elements més determinants de tot el procés educatiu ja que és ell, en última instància, qui va a guiar de forma directa l'aprenentatge d'un grup d'alumnes. El mestre no només passa gran part del temps amb el nen, sinó que a més les seves relacions amb aquest tenen un caràcter marcadament educatiu. El mestre organitza el temps, l'espai i la seva pròpia relació amb el nen en funció dels objectius educatius que desitja assolir. És per això que les característiques personals de cada educador, les seves vivències, la forma peculiar d'interactuar amb els nens, marcaran de forma singular tot l'entramat de relacions que és estableixin en el grup. A més l'educador és per l ´infant un model significatiu com ho es aquesta mestre per cada un dels seus alumnes, que juntament amb els seus pares i altres adults rellevants en les seves vides, contribuïxen a forjar una imatge adulta que, en bona mesura va a incidir en el seu desenvolupament.
Penso que a l´escola d´aquest relat tindrán unes rutines previstes per als nens però molt amenes, com per exemple, cantar en arribar a l ´escola,pintar sense fitxes sino amb base a la creativitat,massatges després de menjar,i una cançò propia per recollir abans d´anarse´n a casa
No per tenir aquestes activitats deixaràn suposo de fer d´altres com excursions per veure diferents ambients, i aprendre coses bàsiques com les lletres i els números, o a fer retrats, per exemple.
Explicàven al llibre diverses activitats que m´he apuntat a les meves fitxes perquè m´han sembalt molt interesants cara a fer-es jo quan comenci a tocar el món escolar de més a prop, faig un llistat per tal de tenir-les presents en el dia a dia de la descripció d´auqesta escola exemple en el llibre d´emocions:
Mirarse en un mirall i fer retrats amb la intenció de conéixer a la nostra persona.

Donar-li cares retallades d´una revista i que dibuixin el cos i que expresin perquè es així o si está content o trist i quin són els motius. Es una activitat que fa que els nens s´expresin i traduexin en paraules allò que senten.

Ensenyar abans d´anar d´excursió una foto d´allò(si es pot), ja que quan vagin allà i ho observin realment com es , quedin bocabadats iaixó els hi fa estar més atents e impresionats.

Si son més grans( aquesta activitat no la veig adient per a nens més petits per la por que poden sentir després),contar-li contes a les fosques amb una llanterna per tal d ñ explicar la diferència entre allò que existeix en realitat i lo que no.

Fer poesies amb els seus noms per tal que ho gaudeixin molt més.

L´ànim dels nens deu ser positiu perque se´ls tenen en compte les opinions, els hi escolten,i penso que aprenen el que cal per la seva edat , així que aquesta escola , segons el meu punt de vista , es com ha de ser : una escola moderna , que fa escola.

Us recomano companys que llegiu aquesta lectura ja que me la he llegit d´una sola tirada, encara que no sigui la que us ha tocat llegir perque val la pena, yo després d´aquesta impresió positiva que m´he endut ,llegiré les altres dues segur!
Per finalitzar aquest comentari de llibre , m´agradaría citar unes frases que m´han semblat precioses i que vull compartir amb la classe:
“Els contes son una font inesgotable d´emocions” i “l ´escola es un lloc de desitjos”.

Com publicar un video al nostre blog?

El portal edu3.cat

Aquest video ha estat una prova de la classe de Gestió per tal d´ensenyar-nos i aprendre a com es penjen videos al nostre blog , s´ha aprofitat a buscar "emocions" per tal que tingui relació amb la lectura que tinc de seminari.

Activitats guiades i lliures en Educació física

Aquesta setmana hem treballat diferents habilitats motrius bàsiques com van ser els desplaçaments, salts i girs. Vam jugar a l´aranya peluda i a la gallina, pollets i el llop per tal de fer exercicis d´activació. Després per treballar en grup i cooperar entre els companys i sobretot , veure la diversitat de formes per ser creaitus vam fer l´activitat de la jungla en la que en professors ens donava solament premises i nosaltres improvisàvem a imitar diversos animals.
Ha sigut molt interessant per conèixer al grup i les individualitats i penso que cara a una classe de infantil es molt interessant per observar les seves relacions i la forma que tenen d´expressar-se.

Com fer servir el blog?

La classe de dia 29 va ser la primera part dirigida a com fer servir el blog i com crear un bloc roll.En un segon terme vam veure com fer la traducció de textes i de qualsevol página web mitjaçant el google traductor.
Després i no menys important va ser la activitat de familiaritzar-nos amb la eina que per mi es bàsica , el WORD. Tots sabem com funciona, uns amb més destresa i d´altres més enderrerits però en el meu cas que portava bastant bé el nivell d´aquest programa informàtic , no ha deixat de sorpendre´m la quantitat d´eines i facilitats que fins ara no feïs servir en els meus fulls de texts.
Necesitaré baixarme la versió nova del word perque amb aixó si que varía una mica amb el que tinc a casa y així poder repetir alloò que fem a l´aula i aprendre-ho.